El silenci dels telers

Teatre

informació obra


Direcció:
Ferran Utzet
Intèrprets:
Maria Casellas, Andrea Portella
Dramatúrgia:
Anna Maria Ricart
So:
Guillem Rodríguez
Escenografia:
Martí Doy
Sinopsi:

La Pilar i la Carme van viure i treballar tota la vida en una de les colònies tèxtils que van florir, a finals del segle XIX, a les ribes dels nostres rius. Tot i que les colònies van anar tancant a partir de la dècada dels 80 del segle passat, la Pilar i la Carme, d’alguna manera, encara són allà. Amb elles, reviurem el dia a dia d’aquesta mena de món en miniatura que eren les colònies, tot resseguint els més de cent anys d’història que van transcórrer mentre encara funcionaven. Veurem passar la “Història” en majúscula mentre ens ocupem de les “petites històries” sovint oblidades o menystingudes, tot i que són imprescindibles per entendre realment una època. La Pilar i la Carme donaran veu, doncs, a les “petites històries” de les diferents generacions de dones que van ser el motor de les fàbriques i també de la vida a les colònies.
Inspirat en el libre d’Assumpta Montellà.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: El silenci dels telers

11/02/2022

Teixir a la perfecció

per Andrea Cuevas

Primera crítica de l'Andrea Cuevas Garrido

El silenci dels telers
El Maldà, 1 de febrer del 2022 

La idea original d’El silenci dels telers prové d’un llibre de la historiadora Assumpta Montellà, obra que dona títol a l’espectacle que s’ha convertit en teatre gràcies a la producció de la mateixa actriu Maria Casellas, la direcció de Ferran Utzet i la dramatúrgia d’Anna Maria Ricart.

La Pilar i la Carme (Maria Casellas i Andrea Portella) posen cos i veu a generacions de dones que van viure a les colònies tèxtils catalanes a finals del segle XIX. L’espai temporal de l’espectacle fa un recorregut d’uns cent anys d’història fins a finals del segle XX, des de l’inici de la indústria catalana, passant per la Guerra Civil i la repressió de la postguerra.

 La proposta escènica es fa a través d’una petita maqueta que les actrius munten i que esdevé la colònia tèxtil on ocorren les històries de les treballadores. Allà hi veurem els edificis que formen una colònia: la fàbrica, l'església, les cases i el riu. Entre el soroll dels telers trobem a dues treballadores de la fàbrica, amb personalitats molt diferents, però amb el mateix estil de vida: treballar i viure a la colònia de l’amo que les controla i s’enriqueix a costa d’elles.

Ambdues intèrprets fan un treball minuciós i exquisit de moviment a l’hora de teixir, ja que sense cap recurs material aconsegueixen aparentar-ho com si tinguessin un teler al davant. Podem saber de què parlen quan treballen, tant si els hi llegim els llavis, com si llegim el text que apareix en pantalla, que també situa l’època històrica on transcorren els fets dins i fora la fàbrica.

 Lluny de ser una peça moralista es tracta d’un viatge que permet conèixer què eren i com funcionaven les colònies industrials i quin era el paper de la dona en elles. Un rol desigual que encara dista d’haver assolit la paritat en la nostra societat. Les intèrprets fan una feina impecable que cal veure, perquè un cop acaba i s’encenen els llums, sembla que tot hagi estat un somni, però un somni real. Finalment, les actrius ens pregunten: qui, avui en dia, no voldria viure en una colònia tèxtil? I si hi tenim una feina i una casa assegurades?

Andrea Cuevas Garrido
tw: @andrea_cuevas_8 // ig: @andreacuevasg