Foradada
L’Anònima, 7 d’octubre de 2022
(Crítica del work in progress realitzat dins la programació de l’Obrador d’arrel de la Fira Mediterrània 2022)
Àfrica Llorens fa temps que dona voltes a un projecte de circ en solitari sobre la llegenda de la foradada. La llegenda explica que si travesses la roca foradada amb un cistell ple d'aigua, passes d’home a dona o viceversa. La companyia Moll de l’os presenta el seu solo d'acrobàcia directa i salvatge. Els primers a gaudir-ne, combregats a un racó de L'Anònima, aquesta darrera Fira Mediterrània, van quedar corpresos, atrapats. El material artesà i la inquietud pels temes de gènere han portat Àfrica Llorens a fer una peça tendra i aspra, dura i flexible, forta i vulnerable. Com una cistella de vímet, sòlida però foradada.
S'amaga dins el cistell com si així estigués protegida del món. Els peus la delaten. Té ganes de veure món i por que l’encasellin. La societat jutja i una bèstia com és ella (o ell?) no encaixa amb els cànons. S’hi enfronta salvatgement, desafiant, trencant esquemes. Un circ estripat i ferotge. Però de sobte, les mirades incòmodes del públic i (sobretot) un mirall fan que s’adoni que, en realitat, val més ser com volen que sigui. Amb talons l’acrobàcia és esmunyedissa, dissimulada, discreta. Amb sabates negres planes l’acrobàcia és dura, expansiva, ferma. Què vol dir ser una dona? Què vol dir ser un home?
Llorens reflexiona sobre els forats dels humans. Som porosos i alguna cosa se’ns escapa, sempre. Volem amagar-nos i classificar-ho tot rere murs robustos, però la realitat és que les parets són de vímet, i la vida s’hi escola com ho fa l’aigua en un cistell. El gènere no va de sabates de taló ni llavis pintats, sinó d’identitat. L’acròbata ho sap, però per acostar-se al públic, resulta més atractiu mostrar la realitat que se’ns exigeix. Així, en demostra l’absurditat. Tancar-se dins un cabàs no permet conèixer món. Sortir-ne vol dir haver-lo de carregar, com una llosa. La protagonista es proposa capgirar-lo, i que sigui el cabàs qui carrega el pes de les persones dissidents, però la realitat també pesa, i és impossible viure sempre cap per avall. Tornar al cistell és tornar a la vulnerabilitat, després d’haver-se enfrontat a un món fred i sòrdid. Confiem que, a la següent, el món de fora sigui més agradable.
Aquest primer espectacle de la companyia El moll de l’os trepitja fort i emociona. Juga amb enginy el relat de la llegenda (que caldria conèixer abans d’entrar) i hi aporta capes de reflexió molt encertades. L’alt nivell acrobàtic reforça la fiscalitat d’una peça on el cos és forma i fons. Som persones foradades, imperfectes i sovint ens calen cistells que ens abracin. Espais flexibles i vulnerables com una tija de vímet, però robustos i tenaços com un cistell ben trenat.
Martí Rossell Pelfort
@martirossellpelfort
