Let me down slowly

informació obra


Intèrprets:
Èric Pons, Anna Torrella
Autoria:
Anna Torrella, Èric Pons
Companyia:
Afflictus
Sinopsi:

Per què quan coneixem algú i estem a gust, ens formigueja una por al cos de que allò bonic s’acabi? Què passa perquè una relació s’acabi? Se’ns ha inculcat aquest vertigen socialment? Hi ha alguna relació entre la nostra manera d’estimar i la necessitat d’estar amb algú? Com es pot explicar que l’amor faci mal?

Let Me Down Slowly ens mostra una ciutat amb diferents possibilitats de relacionar-se amb l’amor on els dos personatges intentaran fugir d’aquest dolor buscant alternatives a l’amor romàntic, però ben aviat descobriran que potser aquest camí no és tan senzill com esperaven. La companyia Afflictus torna amb la seva segona obra de creació “Let Me Down Slowly”. Després d’haver explorat el cantó fosc de l’amor a “Only Love Can Hurt Like This”, en aquesta ocasió centren la mirada en les alternatives no monògames que existeixen. La companyia aproparà al públic aquestes diverses maneres de viure l’amor mostrant la vulnerabilitat que sentim quan estimem.

Let Me Down Slowly presenta la història de dos personatges que busquen una alternativa a l’amor romàntic després de descobrir que les seves dinàmiques són les que porten patiment i dolor a les relacions. L’obra es converteix en una road trip per una ciutat on conviuen diferents amors i on es teixeixen diverses històries, creant així un mosaic que presenta múltiples formes de veure l’amor. Els dos personatges viuen aquest viatge de maneres diferents però, tot i la voluntat de fugir del dolor inherent en les relacions romàntiques, acaben topant-se altre cop amb els mateixos problemes que l’amor romàntic els generava. A partir d’aquesta crisi, lxs creadorxs de l’obra s’allunyen dels personatges ficticis per deixar d’amagar-se darrere d’aquests i afrontar el problema real de les seves vides, involucrant també a lxs espectadorxs en aquesta reflexió. Amb aquest trencament de la ficcionalitat, lxs creadorxs porten la seva reflexió més enllà i culminen l’obra posant en relleu el valor de l’amistat per sobre de la centralitat de les relacions amoroses que pretén establir l’amor romàntic.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Let me down slowly

22/04/2021

Tendresa radical

per Marta Duran

Let Me Down Slowly

Teatre del Raval, 15 d’abril de 2021 

La peça Let Me Down Slowly, de la jove Companyia Afflictus és la peça introductòria que jo, persona jove i queer, hauria volgut poder veure en el seu moment – és a dir, el remolí d’emocions, experiències i aprenentatges que és l’adolescència.

 Així de fàcil.

 El públic a qui s’adrecen son tots aquells joves (i adults) que necessitin més referents en el camp dels afectes, ja siguin romàntics o sexuals – que, en resum som tots. Estem en un moment cultural en què s’entreveu la imperiosa necessitat d’eixamplar la intimitat, de pensar-la com un espai on puguem arriscar-nos a construir més enllà, a estimar i desitjar més enllà – i l’Èric Pons i l’Anna Torrella, els seus protagonistes, ens en proposen algunes vies.

Aquesta peça ha sigut creada des de les inquietuds més íntimes de les seves protagonistes. La peça comença mostrant les experiències sexoafectives de les seves protagonistes de manera natural i sense estridències: les relacions sàfiques de l’Anna a través de missatges de WhatsApp i notes de veu, les experiències amb altres homes de l’Èric com si tot plegat passés en una nit a la discoteca. Tot plegat es fa des de la proximitat, el tacte i la naturalitat de qui viu amb això – i en temps de tantes impostures i ‘…–washing’ això s’agraeix infinitament.

 Una altra gran virtut d’aquesta peça és la química que hi ha entre els actors i la seva grandíssima química amb el públic. A base d’honestedat, naturalitat i alguna dinàmica d’aquestes de trencar el gel, generen una sensació de petit comitè molt acollidora i que permet al propi públic reflexionar sobre les seves pròpies relacions, prioritats i limitacions.

 La naturalitat de les creadores a vegades s’excedeix i genera la sensació que hi ha alguns aspectes tècnics i dramatúrgics que caldria polir, però en resum és una obra optimista, honesta i certament radical que dona ganes de veure cap a on seguiran explorant les Afflictus.

 Marta Duran
@mduranar

Foto: Desirée Gómez