Donald Trump fa dos anys que és a la Casa Blanca com a president dels Estats Units. Tot plegat és un caos.
Per una sèrie de circumstàncies, Kim Jong-un és convidat a dinar a la residència dels Trump sense que ho sàpiga ningú. L’objectiu? Resoldre els seus conflictes amb el president dels EUA i, per tant, evitar una guerra nuclear que de ben segur destruiria el món. Mentrestant, el majordom de la Casa Blanca guarda un parell de secrets. I Melania també. L’únic que no amaga res és Trump. Més que res, perquè no sap callar. I això ens pot portar a tots al desastre.
Una comèdia musical explosiva!
The Trumps
Teatre del Raval, 5 de març de 2018
[caption id="attachment_1900" align="aligncenter" width="371"]
Anna Senan[/caption]
Acaba d’esclatar als escenaris una proposta tot just sortida del forn. És un musical construït a partir de la visió d’un criat qualsevol de la Casa Blanca, que conviu amb el matrimoni Trump en un escenari on tot queda exagerat, tot és possible i qualsevol opció és vàlida. En aquesta realitat limitada per les quatre parets, està totalment permès riure’s de tot i imaginar com seria la rutina d’aquests individus singulars. El president de Corea del Nord pot venir a dinar, armes de destrucció massiva poden estar a l’abast de la mà i comediants de referència en el panorama català poden ser els grans líders europeus.
Així és The Trumps, descuidat en les maneres i espontani en els materials emprats, tant escenografia com efectes audiovisuals. Viu del caos i de la inversemblança, que ja de per sí engloba el context polític internacional des de les recents incorporacions. Però això és un recurs més que ajuda a construir la identitat d’una bestiesa que arribarà a molts curiosos. El resultat queda ben edificat, troba tots els elements necessaris d’una història i en concret d’una comèdia: una mica de referències al públic, respostes absurdes a reaccions absurdes, cançons col·locades gratuïtament, embolics de vodevil, i, fins i tot, imitació i caracterització.
És evident que The Trumps acaba passant-se de salvatge, de descarat, d’increïble si es mira al peu de la lletra. Però el públic sembla aplaudir i perdonar, cal valorar si potser, fins a cert punt, injustament, les pixades fora de test que es dediquen Donald Trump i Kim Jong-Un entre ells, a la jove Melania i a qualsevol minoria discriminable del món. The Trumps ho deixa anar i es queda molt a gust. Per tant, no és apte per oïdes extremadament sensibles però sí per aquelles despertes, amb perspectiva i crítiques. Algú s’ha atrevit a posar noms i cognoms i cridar-los als quatre vents. Si portarà cua o no, això ho decidiran els espectadors dia a dia.
Judit Martínez Gili @CritCultural
