Words and music

Teatre | Nous formats

informació obra



Autoria:
Samuel Beckett
Composició musical:
Morton Feldman
Direcció:
Nao Albet , David Albet
Intèrprets:
Nao Albet, Jordi Figueras, Anna Hierro
Estrena:
amb la col·laboració de l’ESMUC
Sinopsi:

Samuel Beckett va escriure per a la BBC l’obra radiofònica Words and Music, amb dos personatges, Joe i Bob. Són dues veus de la consciència i representants de la creació poètica; el primer amb la paraula i el segon amb la música, i dialoguen entre si per tal d’inspirar a Croak, el seu “amo”, que existeix entre el so i el sentit i mediatitza l’acció.

Anys més tard de l’escriptura del text, Morton Feldman en va compondre la música definitiva, i el resultat es va representar el 1987, any de la mort del mateix compositor.

L’actor Nao Albet i el músic i director artístic del Grup Instrumental bcn216, David Albet, van presentar aquest espectacle a l’Auditori de Barcelona l’hivern de 2017.

El reprenem ara per engegar el cicle d’homenatge que la Sala Beckett vol rendir a l’autor que li va deixar el seu nom. Ho fem en commemoració dels 30 anys de la seva mort i també dels 30 anys de l’obertura de la sala al públic.

Crítica: Words and music

15/11/2019

Totes les cares de Samuel Beckett

per Mar Panyella Bonet

Tret de sortida radical

Words and MusicSala Beckett, 7 de novembre de 2019

La Sala Beckett commemora els trenta anys de la mort de Samuel Beckett (i de l'obertua de la sala!) amb un cicle dedicat a l’autor que li dóna nom. L’obra seleccionada per obrir la mostra ha estat Words and Music, dirigida i interpretada per Nao Albet amb e suport d'Anna Hierro, Jordi Figueras i el Grup de Cambra de l'ESMUC.

Durant la seva trajectòria, Samuel Beckett va explorar, entre altres coses, la forma en que un text aporta significat a través de mecanismes que superen el seu contingut més purament referencial. Words and Music és, potser, una de les mostres més clares i més radicals d’aquesta exploració de la vesaant més afectiva del llenguatge. Les paraules (words) i la música (music) dialoguen en una peça que a mesura que es desenvolupa explica els mateixos mecanismes que la configuren. Les paraules es transformen amb la música, es fan més rítmiques i més líriques. La musica proposa i la paraula segueix: els dos elements cobren força convertint-se en una unitat. 

Mentrestant, la figura d’un tercer personatge, possiblement el més humà, queda regelada en un segon pla. Albet posa forma a aquest personatge, el defineix, el converteix en un avi i l’amaga darrere d’una cortina semi-transparent al fons de l’escena. El posa en un racó d’una habitació que té el mateix misteri que els interiors de les pintures d’Edward Hopper. La proposta deixa entreveure el diàleg entre les paraules i la música com a una espècie de moviment que passa dins la ment d’aquest tercer personatge. Dos mons, l’exterior i l’interior, que es connecten però que no s’acaben de veure l'un a l'altre, en una obra on el que passa dins pesa més que el que passa a fora.

Aquesta adaptació de Words and Music destaca per la seva imatge escènica i pel ritme i el dinamisme sobre el qual es construeix. El cromatisme, blanc sobre vermell en una llum freda i florescent, està cuidat i emmarca bé la proposta. Els músics de l’ESMUC toquen en directe sobre l’escenari i converteixen la peça en una bona obra musical, però també esdevenen un recurs escènic visual indispensable. Anna Hierro omple l'acció amb una dansa lírica però mecanitzada, precisa, amb un toc fred i brutal (semblant, potser, al mateix llenguatge que Beckett utilitza ?). Fa el paper d’ombra que viatja entre els dos mons, el de fora i el de dins, i la seva presència és positivament terrorífica.

Malgrat tot, aquest Words and Music, potser, de tant en tant, s’agafa massa al component referencial del text original. És possible que hi hagi algun moment de la proposta, amb alguna projecció o algun recurs escènic concret, que faci la sensació que més que un anàlisi del text, el que es mostra n’és una exposició. No sé si m’explico. És possible que les imatges referencials que Beckett utilitza siguin més aviat punts de partida, i no pas la idea final.

Portar Words and Music a l’escenari és arriscat. Veure-la és, si més no, és una experiència emocionant i una mica trasbalsadora. Per això s’agraeix que la sala Beckett l’hagi programada. Una peça misteriosa amb una forma d’expressar-se que és familiar i estranya a l’hora. Una descontextualització del llenguatge per reflexionar sobre el llenguatge. Un experiment postmodern pensat per a la ràdio però que també pot transformar-se en un poema escènic. La proposta de Nao Albet sap trobar-li el ritme i la forma, tot posant cara a una de les cares menys conegudes de Samuel Beckett a través de colors, música i algun efecte especial.

Val la pena estar pendent de la resta d’obres de Beckett (Esperant a Godot i el recull de quatre peces breus Beckett's Ladies) que es representaran aquesta temporada a la sala. També són interessants les xerrades, conferències i activitats paral·leles en general que s'hi duran a terme, en relació a l'obra de l'autor. La combinació de tot plegat pot arribar a oferir un bon retrat de Samuel Beckett que n’explori les diferents facetes, analitzi el seu llegat i ens convidi a reflexionar sobre l’autor d’una manera activa i analítica a través del contacte directe.

Mar Panyella Bonet@katkurdt