La lleugeresa i altres cançons

informació obra



Autor:
Víctor Borràs
Intèrprets:
Aida Oset
Composició musical:
Aida Oset
Escenografia:
Clàudia Vilà
Il·luminació:
Ganecha Gil Gràcia
Vestuari:
Maria Armengol
So:
Guillem Llotje
Producció:
La Casa del Teatre NU
Sinopsi:

La protagonista és una infermera sense feina que canta i que voldria ser una altra persona. El to: el d’un thriller musical. La idea: mostrar la lleugeresa que contamina el nostre imaginari col·lectiu i individual. Un homenatge a les infermeres i un conte cantat per mostrar l’impuls que ens empeny a trencar lligams, a abandonar-nos a la provisionalitat, l’evanescència, la frivolitat i la virtualitat. Un personatge interpretat per Aida Oset, cantant i actriu. Amb aquest projecte, molt inspirat en el misteri que expandeix David Lynch al seu cabaret de vellut vermell, Ivan Benet debuta com a autor, acompanyat per Víctor Borràs, de Teatre Nu.

Crítica: La lleugeresa i altres cançons

27/09/2018

Trencaclosques d’emocions trencades

per Martí Rossell

La lleugeresa i altres cançons La casa del Teatre Nu, 22 de setembre de 2018

Música, paraules, llum, cant, fredor, boira, hospitals, persones, infermera, por, implicació, moviment, sentiments, emocions; lleugeresa.

Les llistes de paraules i conceptes són protagonistes en una obra que oscil·la entre el monòleg, el musical, l'obra de cambra i el thriller. L'obra ens explica, de manera fragmentada, la història d'una infermera molt implicada en la seva feina que un dia veu com la seva vida canvia completament. Què va passar el dia D a l'hora H? Aquest és el pretext per explicar els sentiments i les emocions d'aquesta infermera, absorbida per la seva feina. La nostra protagonista és obsessiva, repetitiva, cantant, preocupada, implicada i cuidadora. Però a ella, qui la cuida? El debat d'una infermera a qui li diuen que “ha de cantar més”.

Víctor Borràs i Ivan Benet signen aquesta peça dirigida per el mateix Benet i magníficament interpretada per l'actriu, cantant i músic Aida Oset. La música és el contrapunt perfecte, el respir, l'alleujament que necessita la infermera per desconnectar de la feina, que és la seva vida. Lipovetski ha estat la inspiració dels dramaturgs però no pren un paper gens protagonista. De fet, si no ens ho diguessin quedaria en la frase: rellegir Lipovetski. Però al col·loqui (al ser la preestrena hi va haver un col·loqui) van explicar com havien creat l'obra, a partir d'unir el concepte de lleugeresa del filòsof i la figura d'una infermera, feina mai prou reconeguda.

Per mi, Aida Oset ha estat un gran descobriment. Vaig tenir el plaer de veure tota la funció tocant (literalment) l'escenari i per tan les emocions estaven a flor de pell. La vam veure plorar, riure, plorar de riure, saltar, cantar, tocar la guitarra, fer anar una taula de so, ballar, moure's i imitar. La veritat imperava en tot moment.

L'espai no podia ser més encertat. I quan dic espai hi incloc els elements escenogràfics, el vestuari, la il·luminació i l'espai sonor. Tot ajuda a crear una poètica i una fredor insuperables.

La lleugeresa i la superficialitat han envaït la nostra societat. Ja no aprofundim en res. Aprofitem per pensar-hi anant a veure La lleugeresa i altres cançons.

Martí Rossell