Cuculand souvenir

Dansa

informació obra


Coreografia:
Roberto Olivan
Intèrprets:
Akira Yoshida, Chey Jurado, Manuel Tiger, Tina Afiyan Breiova, Luis García “Fruta”, Dunya Narli, Delia Ceruti, Romain Tardy
Composició musical:
Laurent Delforge
Direcció Musical:
Laurent Delforge
Escenografia:
R.O.P.A
Vestuari:
Adriana Parra
Il·luminació:
Oriol Ibañez
Vídeo:
Vèrtex Comunicació
Producció:
R.O.P.A
Autoria:
Sofia Asencio, Tirso Orive
Sinopsi:

Qui ens salvarà de nosaltres mateixos?

Aquesta és la pregunta que Roberto Olivan intentarà resoldre amb Cuculand Souvenir, una investigació-reflexió sobre els moments caòtics i de confusió actuals que sembla que ens han portat cap a una frenètica monotonia on només depenem de l’esperança.

A Cuculand Souvenir, la nova producció de la companyia d’arts escèniques Roberto Olivan Performing Arts, Roberto Olivan ha volgut explorar l’impacte de la tecnologia en el camp de l’expressió personal creativa, acompanyat de ballarins i artistes de circ, de la música electroacústica de l’escultor de sons Laurent Delforge, i de la il·luminació escenogràfica de l’artista visual Romain Tardy. Una gran producció que jugarà amb la gravetat, els cossos, les llums i els sons hipersensibles.

Lluny de lliçons morals, Cuculand Souvenir és una provocació que arriba per interrogar-nos sobre la nostra condició humana.

Chey Jurado, finalista a la categoria de ballarí dels Premis de la Crítica 2018

Crítica: Cuculand souvenir

27/04/2018

Trobo a faltar el meu futur!

per Dídac Manzanares

Cuculand Souvenir, Roberto Olivan Performing Arts Teatre principal d'Olot, 20 d'abril de 2018

Olivan fa una reflexió sobre el que vindrà. Sobre les conseqüències d'un món sobreexposat a la tecnologia, un món amb unes màximes individualistes, egoistes i inconscientment incomunicants. Un futur funest on l'esperança sembla ser l'única salvació. Ara, què passarà quan no ens quedi ni tan sols l'esper d'un canvi? Aquesta és la pregunta que es vol respondre amb Cuculand Souvenir. A través d'uns moviments d'alta espectacularitat i uns elements que es conjuraven perfectament amb el missatge, l'espectador s'endinsa en una narració que comença de forma trepidant.

A mesura que avança l'obra, ens trobem amb una quantitat infame d'inputs, de 'sub-missatges' o 'intra-missatges' que arriben a distraure, a complicar el seguiment de la narració. Olivan sembla ser víctima d'un bombardeig informatiu digne de Twitter. Allò que ens allunya de la vertadera informació, que ens enfonsa en l'anonimat absolut. Ha volgut usar allò que critica per fer palès el problema o és víctima del seu enemic?

Ens enfrontarem a un clown, a un espectacle de contorsionisme, a una escena mig sexual que descriu gairebé una asfíxia, un número de corda, tot aparentment inconnex, potser aquells espectadors més experimentats trobaran explicació, a ulls d’un novell resulta molt complicat.

La posada en escena provocarà, en l'espectador, certes contradiccions: ens il·luminaran l'escenari unes llums que, amb la intenció de simular bits, allunyen (cap al passat), la imatge futurista. Unes pantalles gegants que plasmen perfectament l'essència del show i una llanterna que, tot projectant imatges de les aplicacions més famoses, ajudarà a entendre el fil narratiu. Delforge li regala una música espectacular, el millor present que se li podia fer a l'obra.

Sortirem de Cuculand Sovenir convertits en un mar de contrarietats. Tots els números compten amb una espectacularitat brutal, però mai sabrem si allò que ens ha pertorbat -aquest excés d'imputs- és una de les millors crítiques al bombardeig informàtic o una demostració que Cuculand també ha inclòs a Olivan al seu registre civil.

Dídac Manzanares @DidacManzanares