Elefant terrible

Teatre

informació obra


Autoria:
Èric Balbàs, Roger Torns, Juan Mayorga
Direcció:
Èric Balbàs, Roger Torns, Andrés Lima
Intèrprets:
Èric Balbàs, Roger Torns
Ajudantia de direcció:
Mar Pawlowsky
Il·luminació:
Jordi Soler Quintana
So:
Jordi Soler Quintana
Vestuari:
Albert Ventura, Alejandra Lorenzo
Vídeo:
Albert Ventura, Alejandra Lorenzo
Assesoria de moviment:
Javier Cárcel, Enric Plana
Sinopsi:

Presenciem el viatge de l’Adam, un adolescent gras i de vida sedentària, a través d’un joc de realitat virtual. Aquest joc, que s’ha creat exclusivament per a ell a partir de les dades que ell té penjades a la xarxa, promet una experiència única i personalitzada. Un viatge catàrtic on descobrirà el que desitja profundament.  Ell s’imagina podent canviar de rol com qui canvia de canal, podent barrejar per fi somni i realitat. Imagina que pot tenir totes les possibilitats a l’abast sense moure’s del sofà.

Elefant Terrible  és un espectacle basat en la realitat virtual on abans d’entrar pots veure un petit curtmetratge amb unes ulleres de VR en 360º. Elefant Terrible  és un espectacle pensat per al públic jove i que va ser creat amb l’ajuda creativa d’alumnes de batxillerat de l’institut Moisés Broggi i Barri Besos. Crèiem que no podíem dur a terme una producció enfocada al públic jove sinó encetàvem un interès cap al pensament d’aquestes noves generacions.

Crítica: Elefant terrible

25/01/2019

Ulleres de realitat

per Anna Varela

Elefant terrible Teatre Tantarantana, 17 de gener de 2019

Jo m’esperava una crítica aferrissada d’una hora i mitja sobre els inconvenients de passar-se el dia jugant a videojocs davant d’una pantalla. “No m’afectarà”, m’he dit. Però he sortit de l’Àtic 22 amb el cor confús, molt emocionada: m’han trencat els esquemes, què puc escriure com a crítica? Només voldria dir: “Aneu-la a veure, una part de vosaltres la necessita”.

Escenografia d’allò més sòbria i fosca, excepte les jaquetes dels personatges i les línies de diàleg del joc: colors fosforescents (si llegiu els fullets per veure qui s’hi amaga al darrere, veureu que estudiants de secundària van assessorar els creadors sobre la posada en escena). El videojoc es podria ben bé dir Ayahuasca, perquè promet una immersió total i l’arribada a la catarsi segons la història vital de cadascú. L’Adam busca emocions fortes. Podríem ser qualsevol de nosaltres inventant-nos qualsevol cosa per fugir del que no volem veure, sentir o escoltar, però alhora amb ganes de trobar els perquès. O per divertir-nos i prou. Per què juguem? Què busquem a un videojoc? Juguem? Si no juguem, per què no ho fem?

El viatge de l’Adam (i molts eixos narratius de videojocs) s’assembla al viatge de l’heroi. Estem recoberts de capes, perquè ens volem això, superherois —res no ens ha d’afectar, ho hem de controlar tot—. Com jo abans d’entrar a l’obra: no esperava trobar-me un videojoc amb pantalles d’allò més diverses, que apel·laven a parts de mi que ni tan sols recordava. Contingut universal presentat de forma molt concreta, aparentment destinada només a un cert públic pel tema (i pels assessors artístics, que van ser estudiants de secundària). Però no. El teatre ens parla a cadascun de nosaltres, i Roger Torns i Eric Balbàs ho aconsegueixen amb una interpretació excel·lent dels seus personatges i amb un text que és com una alarma posposada per enèsima vegada.

Aneu al Tantarantana, aneu a l’Àtic 22, s’hi estan fent coses molt potents. Hi ha veus diferents, que parlen de coses diferents amb un to diferent. Hi ha atreviment, hi ha qualitat, i tot en un espai molt més proper. En definitiva, hi ha teatre.

Aneu a veure Enfant Terrible, va.

Anna Varela @AnnaColut