La faula de l'esquirol

informació obra


Aquest espectacle forma part de l'Itinerari Recomana
Fira Mediterrània 2020

Nascuda el 1996, ara fa 24 anys, la companyia lleidatana La Baldufa ha creat 17 espectacles. Una producció fructífera que ha donat llum a reconegudes obres dins l’escena familiar com Pinocchio, El Príncep Feliç, Safari, Mon pare és un ogre i Bye Bye, Confetti amb què han parlat als més joves (i acompanyants) sobre la ingenuïtat, la generositat, el bullying, el bé i el mal i, fins i tot, la micropolítica. Ara, inspirant-se novament en la tradició dels contes populars, estrenaran a la Fira Mediterrània una faula per a infants de 3 a 7 anys sobre la diferència. La protagonitzen un esquirol i un eriçó que hauran d’aprendre a conèixer l’altra espècie i a conviure en un mateix espai. Sense text, a través del joc del pallasso, una escenografia imaginativa i música en directe (gaudirem d’un piano a l’escenari), desplegaran una història tan entretinguda com enriquidora.



Autor:
Jokin Oregi, La Baldufa
Direcció:
Jokin Oregi
Composició musical:
Òscar Roig
Intèrprets:
Carles Pijuan, Emiliano Pardo, Pau Elias
Sinopsi:

Inspirats en les faules i els contes populars, la veterana companyia de teatre familiar La Baldufa ens proposa un espectacle que beu de la tradició literària d’autors com Jean de La FontaineCharles Perrault, els germans Grimm i Òscar Wilde, en què dos personatges molt diferents, un esquirol i un eriçó, han de trobar la manera de viure plegats. L’objectiu és reflexionar sobre la diversitat, la generositat i la convivència.

Crítica: La faula de l'esquirol

10/06/2021

Un bosc d'amistat i poesia

per Martí Rossell Pelfort

La faula de l'esquirol
L'Escorxador, 27 de maig de 2020

Un aire de conte il·lustrat, de pel·lícula d'animació, de poema visual. Aquesta història delicada sobre convivència captiva perquè més que una gran narració, t'explica un conte a cau d'orella. Un esquirol i un eriçó conviuen a la natura. La trobada els incomoda, però de mica en mica les punxes abraçaran i els aglans, les mores i els caragols es podran repartir. S'emmotllaran l'un a l'altre i es cuidaran. Malgrat el que han viscut, i el que els queda per viure, preferiran passar por acompanyats i riuran de fer tombarelles pel bosc.

L'excel·lència artística sempre és d'agrair i La Baldufa procura sempre cuidar fins a l'últim detall. L'espai escènic d'aquesta faula no té res a envejar a l'estètica de qualsevol pel·lícula de Disney o Pixar. Els petits efectes visuals (fulles i glans que cauen) enamoren, tant com uns vestuaris exquisits, divertits. Però potser el més destacable de La faula de l'esquirol és la banda sonora. El piano en directe genera una poètica íntima i tant l'instrument com el pianista creen alguns gags entranyables que converteixen la música en el tercer actor del muntatge. El contrapunt emocional embelleix i arrodoneix l'acció. No és cap secret que la música és el millor camí per arribar al cor.

De patacades i abraçades ja en vam veure a Bye bye, Confetti, però ara l'aposta és més naïf, més precisa, menys descarada. L'humor es deixa entreveure a cada gag i, sobretot, a cada mirada. Carles Pijuan i Emiliano Pardo tenen un clown genial, mereixedor d'un Premi de la Crítica a millor actor protagonista (jo dono idees, no fos cas). Ploren, passen por i riuen. La manipulació dels titelles de Carles Pijuan és sensacional, viscuda.

La faula que proposa La Baldufa no té el pes ni l'interès d'una gran odissea, segurament per això la trobem tan propera i tendra. Ens posem dins un bosc per espiar aquesta convivència i el somriure se'ns dibuixa al veure fluir aquesta amistat, amb una estètica tan ben cuidada.