L’Anticrist de Friederich Nietzsche

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Pol López
Dramatúrgia:
Victoria Szpunberg
Autoria:
Friederich Nietzsche
Sinopsi:

La por a l’escàndol va mantenir al calaix durant cinc anys L’Anticrist, maledicció sobre el cristianisme. En aquesta obra controvertida i problemàtica, Friedrich Nietzsche culpa al cristianisme, amb una crítica implacable, de tots els mals del món. Pol López assumeix amb la seva veu i presència aquest discurs radical.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: L’Anticrist de Friederich Nietzsche

23/11/2023

Un clàssic (?) immortal (?) que torna a la vida?

per Erola Albesa Solsona

Fotografia: Erola Albesa Solsona

L’Anticrist

Amfiteatre Anatòmic, 17 de novembre de 2023


Un divendres a la tarda, un text atípic i en un espai encara més singular. El Festival Clàssics ha apostat, encertadament, per la posada en escena d’un dels textos més polèmics del filòsof alemany Friedrich Nietzsche: L’Anticrist. Aterrant en un espai ben especial com és l’Amfiteatre Anatòmic de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, l’actor Pol López encarna les paraules d’aquest escrit en què el filòsof satiritza el cristianisme i l’assenyala com a responsable del patiment social.

Després d’una entrada de públic més complexa que en un teatre convencional i amb la sala plena de gom a gom, des del pis de dalt de l’amfiteatre se’ns dirigeix en Pol López, contextualitzant-nos breument sobre l’obra original i informant-nos que durant la vetllada se’n farà la lectura d’alguns fragments escollits. A partir d’aquí, s’inicia la lectura: 62 reflexions dels fragments de Nietzsche, algunes més curtes o més llargues, més profundes o més lleugeres i més punyents o més prudents. 

La dramatúrgia, a càrrec de Victoria Spunzberg, fa una selecció de textos equilibrada i enginyosa, amb tocs d’humor i els jocs mínims necessaris per mantenir l’auditori connectat al que s’està dient. A més, el fet que siguin fragments independents, ajuda a fer que, si per alguna cosa la persona desconnecta en algun moment, pugui seguir igualment l’espectacle. Les diferències de to i l’enfocament entre les reflexions, conviden a fer que cadascú se n’emporti una visió particular. Tot això, acompanyat d’un moviment escènic molt minimalista (i podríem dir que quasi absent), construeix els punts de distensió i sarcasme (verbal i corporal) en els moments adequats per no perdre l’atenció dels oients.

Aquesta proposta infreqüent, coproducció amb el Temporada Alta i que es podrà veure el pròxim 7 de desembre a la Sala La Planeta, és una alternativa atrevida que et permetrà reflexionar i (sorprenentment) riure una estona. Així mateix, en el cas de Barcelona, gaudeixes d’un espai tan especial com és l’Amfiteatre Anatòmic amb la sensació que has fet un viatge en el temps per poder assistir a una lliçó magistral del mateix Nietzsche. 


Erola Albesa Solsona