Un tonto en una caja

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Adrián Hernández, Raúl Alcaraz, Luciano Ruiz
Direcció:
Martín Giner
Sinopsi:

L'Associació Cultural Comediarte porta a escena Un tonto en una caja, una obra de teatre que suggereix l’existència d’una societat en la qual els homes es divideixen per classes.

A la cúspide de la piràmide econòmica i intel·lectual estan els Notables, a la qual segueixen els Grans i després, els Petits. Un d’aquests notables rep per correu una caixa suposadament enviada pel Diable, i convida a una reunió a casa a un Petit i un Gran per descobrir si les màgiques propietats de la caixa són reals. Amb molt d’humor i ironia, l’obra seguirà aquests personatges durant tota una nit on només aconseguirà sobreviure el més astut.

Crítica: Un tonto en una caja

25/03/2020

Un diamant en una capsa

per Txell Duran

Un tonto en una caja
Associació Cultural Comediarte, 24 de febrer de 2020

Una societat dividida en tres classes socials, petits, grans i nobles. Cada grup es dedica a les seves feines, té els seus costums i es relaciona diferent amb cadascuna de les classes. En un context de festa d’una època bastant allunyada de la nostra, en una cambra es reuneixen tres personatges; un petit, un gran i noble per conversar sobre un regal que li ha arribat a aquest últim personatge. Escrita i dirigida per Martín Giner, un dramaturg argentí que és el referent d’humor del teatre contemporani d’Argentina pel seu estil d’humor intel·ligent, àcid i la seva creativitat a l’hora d’emmarcar quelcom en una història.

Representada en un espai petit com és l’escenari de l’Associació Cultural Comediarte, sembla veure el regal i als personatges dins d’una capsa. Tot i això, considero que l’espai era més que suficient per poder dur a terme l’obra representada per tres actors, Albert Eguizábal, Luciano Ruiz i Adrian Villegas. Tots tres tenen un nivell actoral considerable per tirar l’obra endavant. A més, tots tres tenen el seu moment d’importància en una obra on es poden veure uns personatges i els seus contra personatges. El que més em va impactar va ser l’últim de tots.

L’escenografia compta amb quatre elements principals, una cadira i dues taules que s’adeqüen a l’època en la qual succeeix l’obra. Hi ha també una il·luminació no gaire variant i amb uns pocs efectes sonors, a càrrec de Valentina Alemany. A part de l’escenografia el que també em va agradar molt va ser que el vestuari no només s’adequa a l’època sinó també a la classe social de cada un dels personatges, i no hi ha res que desentoni. A més, en cada un d’ells ens podem fer una idea de com és la classe social que està sent representada per aquell personatge.

Em vaig trobar amb un públic entusiasmat que tenia ganes de riure des de l’inici de la funció fins al final i és que l’obra està tan plena de petits detalls que és inevitable que en algun moment o altre se t’escapi el riure. Sens dubte és un regal amb un gran valor, un diamant, dins d’un espai, una capsa, no gaire gran però perfecte perquè hi càpiga tot el que es necessita. 

Meritxell Baños
@_txelleaven