El dia que va morir l'últim panda

informació obra



Direcció:
Marc Chornet Artells
Companyia:
Projecte Ingenu
Intèrprets:
Toni Guillemat, Georgina Avilés Sarrias, Neus Pàmies, Anna Pérez Moya, Xavi Torra, Mireia Sala
Músics:
Gerard Marsal
So:
Gerard Marsal
Il·luminació:
Pau Vila
Vestuari:
Marta Rafa
Caracterització:
Marta Rafa
Vídeo:
Alfonso Ferri
Escenografia:
Alfonso Ferri, Pau Vila
Sinopsi:

Entrem en un museu on contemplem els propers 1000 anys de la humanitat. A través d’una audioguia, viatgem per un futur distòpic on els ossos panda s'han extingit i els científics aconsegueixen incubar un embrió fora del ventre matern. Per primera vegada, l'espècie humana té el poder de decidir sobre la seva evolució. Quin futur ens espera en una societat immersa en una evolució tecnològica exponencial? Selecció genètica, transhumanisme, intel·ligència artificial, ecofeixisme… Una peça que repensa la relació amb l'espectador i proposa un format entre la instal·lació i el teatre, on el públic –proveït d'uns auriculars– transita lliurement per l'espai escènic i decideix on posar la seva mirada per construir el muntatge final.

Crítica: El dia que va morir l'últim panda

28/09/2022

Un ecosistema catastròfic

per Judit Martinez Gili

El dia que va morir l'últim panda
Fira Tàrrega, 9 de setembre de 2022

Entre la ciència-ficció, l'emergència climàtica i Orwell hi ha el nou espectacle de Projecte Ingenu. En creació col·lectiva i sota la batuta de Marc Chornet, els ingenus es plantegen en una mena de faula postapocalíptica si l'única manera de salvar una espècie de la seva pròpia naturalesa és aconseguir la seva pervivència de forma artificial. Sense embarassos, ni parts, ni lactàncies, no hi hauria cap diferència entre sexes i l'espècie quedaria alliberada definitivament de la seva lacra animal. I en una al·lucinació embriagadora entre pandes i persones, la innovació toca el seu sostre en un planeta que sembla que s'ha cansat de tanta bajanada i tanta parafernàlia.

El dia que va morir l'últim panda és una exhibició de destresa tècnica i estètica. En un afany de culminar la llibertat absoluta a través d'innovar amb la tecnologia a tots nivells, el públic campa per l'espai escènic al seu gust, amb auriculars per gaudir de forma immersiva d'un exercici de teatre absolutament coral. Tot passa a la vegada, i la llum, els efectes sonors, la música, el moviment i, cal dir-ho, la calor sufocant d'una cambra negra emboirada, es mengen la trama i el recorregut de la peça. Aquesta vegada han estat tan i tan minuciosos, han cuidat tant l'espai i la proposta visual, que costa d'entendre-hi més que les mil versions que una es pugui imaginar del que veu.

El món podrit de capitalisme salvatge i consumisme destructiu cau a trossos en un últim intent sense sentit de salvar l'últim panda. La tensió, l'absurditat, l'ofec, això és el que Projecte Ingenu ha sabut traslladar a través d'aquesta nova peça on s'experimenta, més que amb un espectacle, amb un ecosistema escènic. El dia que va morir l'últim panda és un museu que retrata i exposa el "fins on podem arribar" de la humanitat. Descol·loca i incomoda, al mateix temps que demostra un treball acurat en la construcció d'una experiència sensorial gairebé aclaparadora. L'experiment, per bé o per mal, descol·loca temps després d'haver sortit del calorós Cal Trepat el migdia.

Judit Martínez Gili
@CritCultural