Johnny & Vienna

Teatre

informació obra


Direcció:
Llàtzer Garcia
Intèrprets:
Maria Casellas, Guillem Rodríguez, Joan Amargós, Pere Arquillué
Traducció:
Llàtzer Garcia, Marc Rosich, Toni Terrades
So:
Guillem Rodríguez, Oriol Romaní
Il·luminació:
Xavi Gardés
Sinopsi:

El nen, des de ben petit, mira pel•lícules de l’oest. Les fan a Televisió Espanyola els diumenges a la tarda. Algunes són pel•lícules bones, d’altres no tant. Però això no li importa a aquest nen. Ell vol olorar les prades de Virginia que apareixen a la pantalla. No sap on és Virginia, ni Minnesota, ni Veracruz, ni tan sols Texas, però sap que són símbol d’una terra nova i desconeguda sota els peus dels pioners. Un nou edèn, un nou naixement de l’home en una terra feliç i lliure. La llar dels colons, dels cowboys, dels jugadors i també dels indis i dels pistolers a sou.
Però el que més li atrau al nen no són els revòlvers Colt ni els arcs i les fletxes; no, el que més li atrau són les cançons que apareixen en aquestes pel•lícules. Cançons que parlen de la terra i de l’home. Cançons que tot bon western posseeix i que sorgeixen del no res enmig de la pel•lícula per explicar-nos una història cantada vora al foc o bé acompanyant les aventures dels aventurers amb narracions que només sentim nosaltres, afortunats espectadors, o simplement vestint els títols de crèdit de lletres vermelles.
D’això tracta el nostre Johnny & Vienna, d’aquestes cançons i del nen que les escolta. I de paraules plenes de poesia i humor que hem sentit als millors westerns de John Ford, Howard Hawks o Nicholas Ray. Un cabaret poètic i evocador del vell oest menat pels nostres Johnny & Vienna, aquells que un dia van dir allò de… A quants homes has oblidat? A tants com a dones tu recordes.
Passin, vegin i escoltin.

Llàtzer Garcia

Crítica: Johnny & Vienna

30/10/2018

Un Far West molt proper

per Joana Cortils

Johnny & Vienna El Maldà, 23 d'octubre de 2018

Ja només entrant ens sorprendrà la distribució que pren El Maldà, convertit aquesta vegada en un local nocturn a ritme de western. En aquest cabaret d'ambient distès, la rebuda és informal i acollidora a parts iguals; és el moment d'escollir taula i fer-ho amb vista perquè el públic serà un més dels diversos personatges que omplen les pel·lícules de cowboys. 

Els protagonistes, i únics actors oficials, del muntatge són Jhonny i Vienna interpretats respectivament per Guillem Rodríguez i Maria Casellas; ell amb la seva inseparable guitarra, emulant Johnny Guitar, i ella amb una espectacular veu. Tots dos sota la direcció de Llàtzer Garcia, que essent-ne també el dramaturg, s'amara de westerns per dir-nos que comencem a viure, si és que encara no ho hem fet, veient Jhonny Guitar de Nicholas Ray (1954). Una cosa més, doncs, de tantes com n'hem de fer a la vida.

Lluny del drama de la seva última obra, Els nens desagraïts, estrenada a la Beckett, aquest és un espectacle ple de música i entreteniment on la preciosa veu de la Maria Casellas, que també tocarà diversos instruments com ara l'harmònica, destaca juntament amb la guitarra de Guillem Rodríguez; els arranjaments són de tots dos. Una parella escènica capaç de generar des dels moments més íntims i recollits als del far west més frenètic.

Podem entrellucar el particular estil de Llàtzer Garcia, a voltes atrevit i a voltes sorprenent, en diverses ocasions com per exemple a l'inici de l'obra on hi ha un moment que s'allarga absurdament passant per un abisme que, si se supera amb èxit com és el que va passar, la situació farà arrencar més d'una rialla. El dramaturg -que tindrà una breu aparició en escena fent una cosa que, per cert, requereix la seva destresa- utilitza rèpliques extretes exclusivament de pel·lícules d'aquest gènere i les ordena ingeniosament creant uns diàlegs hilarants. L'habilitat i l'humor que hi posen els actors arodoneix una escena que ens transportarà directament a les imatges televisives amb els diàlegs més fanfarrons dels deserts amb cactus i xèrifs.

Fins el 8 de novembre es podrà veure aquest cabaret que ens farà desconnectar d'allà on vinguem i fer-nos gaudir de bona música, on no serà cap contradicció sentir ben a prop el Far West.

Joana Cortils