La visita inesperada

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Manel Solàs, Lluís Altes, Muntsa Tur, Gerard Clavell, Carme Capdet, Àngel Amazares, Bernat Muñoz
Autoria:
Agatha Christie, Martin Mc Donagh
Traducció:
Tamar Aguilar, Pau Gener
Adaptació:
Tamar Aguilar
Direcció:
Pau Guix
Ajudantia de direcció:
Enric Cervera
Escenografia:
Pablo Paz
Il·luminació:
Xavier Costas
Producció:
Teatre del Raval
Sinopsi:

Una nit de tempesta, en Michael Starkwedder es perd per una carretera de Gal.les i apareix, de sobte, a la casa dels Warwick. Entra per a demanar ajuda, però hi descobreix una escena esgarrifosa: un home mort d’un tret, encara assegut en una cadira de rodes, i al seu costat una dona empunyant un revòlver. L’assassina, esposa del difunt, confessa. No obstant, alguna cosa inquieta en Michael, i és que els fets semblen evidents… massa evidents. En lloc de trucar a la policia, comença a investigar pel seu compte, en una casa on tots són sospitosos. I és que tots tenien motius per assassinar el senyor de la casa, un home cruel i despietat.

Una visita inesperada (The Unexpected Guest) és una obra de teatre de 1958 escrita per Agatha Christie.Una de les peces teatrals més cèlebres de l’escriptora que manté en suspens  l’espectador fins a l’últim segon, amb una trama magistralment teixida. Va ser representada per primera vegada al Duchess Theatre de Londres, el dia 12 d’agost del mateix any.

Crítica: La visita inesperada

23/10/2017

Un final inesperat

per Cèlia Ventura

La visita inesperada Teatre del Raval, 14 d'octubre de 2017 [caption id="attachment_869" align="aligncenter" width="327"] Teatre del Raval[/caption]

Abans de començar em vull treure una cosa del pap. Agatha Christie, l’escriptora del conte curt en el que es basa aquesta obra de teatre, és l’escriptora (ho dic en femení però incloc els dos géneres) que més llibres ha venut mai. Com us podeu imaginar per alguna raó deu ser i és que de la seva mà en surten obres espectaculars, històries policíaques enrevessades com poques i trames inimaginables. És per això que, tot i que aquesta obra és digna seva, s’ha de tenir en compte que no és de les més destacades que té.

Un cop he dit això i m’he quedat una mica més tranquil·la he de dir que la trama és boníssima. Els actors del Teatre del Raval se les empesquen per fer-te ballar el cap i que, quan creus que estàs a una passa de descobrir tota la veritat, facis una volta i d’adonis que estàs més perdut que mai. Ells són els qui hauran de transportar-nos i explicar-nos tot el que ha passat (tot i que a vegades algun coixeja una mica a l’hora de portar el seu personatge) ja que l’escenografia no canvia en tota l’obra. En les quasi dues hores que dura només veiem una sala realista de la casa de la família protagonista. Però tot i que no hi ha canvis d’escenografia aquesta és molt adient i en cap moment se’ns fa petita ni se’ns repeteix. Anteriorment he dit que l’obra està basada en un conte curt i a vegades es nota per la densitat d’aquesta, les llargues explicacions i absència de moviment. Tot i això l’obra aconsegueix cert dinamisme, sobretot per les aparicions del Jan (Gerard Clavell), un xicot mogudet que dóna un toc més juvenil a l’obra. A més a més l’obra té un as a la màniga perquè el públic estigui ben atent. Recordant l’obra Testimoni de Càrrec el Teatre del Raval ens torna a oferir una manera de participar. En aquest cas es dóna quan, després de les explicacions de les coartades, el teló baixa i es dóna al públic dos minutets que es fan curts per apuntar a un paper qui creuen que és l’assassí. Entre qui ho encerti se sortejaran diversos regals tot i que, segurament, el regal més gran és poder fanfarronejar davant dels teus amics que tens sang de detectiu. 

Cèlia Ventura @soctastaolletes