Us proposem una experiència intensa, diferent i irrepetible: quatre peces breus de Samuel Beckett, impactants i commovedores, de les més essencials i radicals de tota la seva trajectòria.
Uns textos amb dones com a protagonistes úniques, presentades en un itinerari per diferents espais de la Sala Beckett, i a càrrec de tres grans actrius, autèntiques dames del panorama teatral català: Sílvia Bel, Míriam Iscla i Rosa Renom.
Crítica: Beckett’s ladies: Passos, Bressol, No jo, Anar i tornar
Beckett's LadiesSala Beckett, 11 de desembre de 2019
Imatge extreta de la pàgina web de la Sala Beckett
Diuen que el que és bo es fa esperar. Deu ser per a això que la Sala Beckett ha decidir posar punt i final final al cicle Samuel Beckett amb la proposta més sucosa, complexa i atrevida de la programació. Potser, a primera vista, és possible que Beckett’s Ladies (nom que s'ha adjudicat a aquest recull de quatre textos curts de l’autor) passi una mica desapercebuda al costat de les obres més conegudes amb les que ha compartit cartell. Però Sergi Belbel (que ja havia aparegut a la Sala aquest any amb el fenomen d’Una gossa en un descampat) presenta una posada en escena que es converteix, malgrat el risc que comporta, en un conjunt precís, expressiu i consistent. Una traca final que tanca la programació del cicle amb una experiència difícil d’oblidar.
En muntatges recents com Una Gossa en Un Descampato Això Ja ho he viscut, Belbel ja havia demostrat la seva creativitat pel que fa els espais sonors i lumínics de les seves propostes. A Beckett’s Ladies, aquesta creativitat es multiplica per mil. Es dóna un paper principal als silencis, als efectes sonors, als ecos, a les ombres i a les llums tènues. També es treballa amb el propi espai de la sala. La proposta fluctua en un recorregut itinerant que integra l'arquitectura dins l'acció i que permet gaudir de l’edifici que l'estudi Flores y Prats va convertir en obra d'art amb la reforma de l'any 2014.
Les obres que s’han seleccionat per formar part del recull són textos que Beckett va construir al voltant de personatges femenins. Les actrius que els donen vida són noms consolidats dins l'àmbit del teatre català: Sílvia Bel, Rosa Renom i Míriam Iscla. És impressionant la manera en què totes elles són capaces d’enfrontar-se a uns textos d'una d’una exigència elevada i poc convencional (elles mateixes en parlen aquí). Si la posada en escena de Belbel se sosté, en part, gràcies, als elements plàstics; també es podria dir que la manera d’actuar de les actrius encaixa a la perfecció amb la proposta perquè acaba sent tant plàstica com els sons, les llums i les textures que s’hi fan servir.
Aquests personatges de Beckett’s Ladies són difícils: estan plens de força i són vulnerables per igual. Són ombres, experiments, somnis, arquetips, exageracions, poemes. Qui sap. Beckett, a mesura que la seva carrera avançava, s’anava deixant seduir cada vegada més per l’experimentació. El treball que les actrius fan a escena, la manera en com mesuren la seva actuació i es coordinen amb la resta d’elements, i la sensibilitat que les tres tenen cap a un text afectiu i críptic per igual: tot plegat es mereix un reconeixement. És una d’aquelles vegades que, quan les llums s’encenen i surts de la sala, notes el cos una mica diferent del que el senties quan has entrat.
Les peces seleccionades pel recull són Passos, Bressol, No jo i Anar i Tornar. És bonic anar-les a veure sense tenir-ne gaire informació, deixar-se sorprendre. Tot i així, el públic que ja en tingui alguna referència segurament podrà experimentar igualment aquesta sensació de sorpresa i desconcert que tant associem a l'obra del dramaturg. Aquesta Beckett’s Ladiesés capaç de trencar expectatives en ple segle XXI. Una experiència evolvent, sensible en els detalls que Beckett, Belbel i tot l’equip utilitzen per crear la peça. En definitiva, una posada en escena meravellosa de les que haguessin fascinat a Antonin Artaud, defensor dels somnis, la música i el misteri.
I sí, la programació estricta del cicle Samuel Beckett s’acaba aquí. Al gener, però, la sala ha reservat un ressopó: Catàstrofes, el resultat d’un procés de creació que quatre actors i actrius han dut a terme sota la direcció de Llàtzer Garcia aquests últims mesos a la Sala. Una manera de reivindicar la vigència de l’autor en la creació contemporània.
