La visita de la vella dama

Teatre

informació obra


Dramatúrgia:
Jordi Palet i Puig
Traducció:
Jordi Vidal
Intèrprets:
Xavier Capdet, Jordi Farrés, Pep Farrés, Vicky Peña, Ireneu Tranis, Jordi Vidal (veu en off)
Interpretació musical:
Adrià Bonjoch, Pep Coca
Escenografia:
Xavier Erra
Vestuari:
Nídia Tusal
Il·luminació:
Jordi Llongueras
Assesoria de moviment:
Montse Colomer
Producció:
Temporada Alta 2017, Farrés Brothers i cia.
Autoria:
Sol Picó
Direcció:
Sol Picó
Sinopsi:

Vicky Peña és la Clara, una multimilionària que torna al seu poble natal disposada a enfrontar-se al seu passat: quan era jove va quedar embarassada i el seu enamorat en va negar la paternitat. Ara, més de quaranta anys més tard, té una mà de marbre, una cama de fusta i molta set de justícia o de venjança. La mítica companyia de teatre familiar, Farrés Brothers i cia, celebra 15 anys dalt dels escenaris endinsant-se en el tenebrós i adult univers de Friedrich Dürrenmatt. Ho fan, però, sense perdre la seva essència: amb un espectacle ple d’humor negre, cinc actors, dos músics i una pila de titelles. El seu primer espectacle per adults que s’estrena al Festival.

Crítica: La visita de la vella dama

25/10/2017

Un peu dins i un a fora

per Elisa Ballardín

La visita de la vella dama Teatre de Salt, 11 d'octubre de 2017

La visita de la vella dama presenta un espai amb una escenografia molt eficaç, que crea diferents localitzacions i, en algun moment, pren literalment vida com a personatge de la història. Ens acompanya la música en directe d'una guitarra que matisa els diferents colors de la història, i d'un contrabaix, instrument perfecte, per remoure la vibració més baixa, que ens posa a to amb l'obscuritat del relat. Els protagonistes són interpretats per actors "ninotitzats" i ninots que es van humanitzant, a mesura que la bèstia humana mostra un dels seu rostres més perversos.

Els titelles són enginyosos, estèticament interessants i ens regalen moments preciosos. Tot i així, en molts moments, es veu més l'actor que el titella, i el codi d'actuació amb titella i sense titella del mateix personatge resulta confús. En la primera part de l'obra, hi ha moments de canvis d'escenografia o escenes, que trenquen i redueixen el ritme de la narració. A partir de la meitat, però, la història atrapa: la trama es comença a entortolligar, la decadència i la perversitat dels personatges (que toquen cada cop més profund) regiren literalment l'estómac. Crec que no pot deixar ningú indiferent l'actualitat d'aquest text complex i ric de significats i matisos. Al llarg de la narració, la idea de justícia és manipulada per restar fidel als valors dels personatges, i justificar tot allò que va a favor dels seus interessos menys nobles.

Tot i això, em vaig passar quasi tota l'obra amb un peu a dintre i un a fora, i crec que la raó principal, va ser que no vaig connectar amb la interpretació dels actors. Potser no vaig entendre el to grotesc i l'estil que va triar la companyia. En la major part de l'espectacle veia actors recitant, amb un to i una tècnica adequada, però no sentia personatges que s'emocionaven i que vivien experiències.

Aquest ha estat l'obstacle més gran per mi per poder gaudir a ple de l'obra. La companyia ha fet una molt bona feina, i amb aquesta estrena, han demostrat tenir una base excel·lent per poder fer créixer l'espectacle i arribar a emocionar encara més.

Elisa Ballardín