Una pedra a la sabata

Nous formats

informació obra


Direcció:
Joan Baixas
Sinopsi:

Joan Baixas, fundador, entre d’altres, de la històrica companyia de titelles La Claca, s’endinsa aquest cop en el món estètic i poètic de Perejaume i Joan Brossa. De tots dos recupera, furgant en les obres Mareperlers i ovaladors i La barba de cordills, respectivament, la connexió entre les arts populars i l’avantguarda per crear un espectacle de teatre visual amb paraules, imatges, titelles i efectes escenogràfics. Una posada en escena per fer palesa la tensió en el món actual entre el camp i la ciutat, per mirar el món rural des d’una mirada contemporània. Aquesta proposta va guanyar la primera edició de la convocatòria de projectes escènics de la Fundació Joan Brossa de Barcelona.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Una pedra a la sabata

27/10/2022

Un retaule d'escorça i teatre

per Joana Jané Tarragó

Una pedra a la sabata
Centre de les Arts Lliures, 21 d'octubre 2022

Si l’actriu no pugés a escena, qui faria ser al teatre? Si l’escena no fos un espai, on i qui podria fer a l’actriu? Quina és la relació recíproca entre l’escena i l’actriu que fa que aparegui el teatre?

Una pedra a la sabata és una obra sobre la construcció social i humana de la natura, i sobre com aquesta ens configura. Unes escorces convertides en retaule, unes branques que semblen tot de conceptes que no són si són branques – o sí? Des de la perspectiva antropològica de l’ecologia cultural, s’evidencia la relació entre allò innat i allò construït. I també ens recorda que la terra fèrtil continua sota el sòl industrialitzat. No pot desaparèixer. De la mateixa manera que les relacions humanes es modifiquen en cada context històric.

La conceptualització des dels fenòmens naturals empírics és ideal per un teatre d’objectes. A través d’una posada en escena que combina de dues obres catalanes – Perejaume i Joan Brossa – amb un equip femení i originari del Montnegre, Joan Baixas proposa una escena on la contraposició entre natura i cultura és una constant. La conceptualització narrativa ens situa en un espai reflexiu. La teva relació amb la perspectiva exposada t’absorbeix en un món on tota natura esdevé part cultural de la teva realitat.

Joana Jané Tarragó