Tierras del sud

informació obra



Intèrprets:
Txalo Toloza-Fernández, Laida Azkona Goñi
Autor:
Laida Azkona Goñi
Coreografia:
Laida Azkona Goñi
Composició musical:
Juan Cristóbal Saavedra
Vídeo:
MiPrimerDrop
Escenografia:
Juliana Acevedo, MiPrimerDrop
Il·luminació:
Ana Rovira
Producció:
Elclimamola
Text:
Carlos Alfonso Nava
Direcció:
Juan Pablo Mazorra
Sinopsi:

Què uneix a l’industrial tèxtil italià Luciano Benetton amb l’actual president de l’Argentina Maurici Macri i a Stallone amb el clan Mapuche dels Curiñanco-Nahuelquir?

Les respostes a tot això es troben aquí, a milers de quilòmetres d’Estats Units o Europa. Aquí, al sud del sud, en els límits australs d’Amèrica, a la regió més despoblada d’Argentina.Aquí, entre grans llacs cristal·lins i enormes pics nevats, entre Los Andes i l’Atlàntic. A Puelmapu.

Tierras del Sud és la segona part de la trilogia escènica documental Pacífico, centrada en l’estreta relació entre la barbàrie sobre els pobles originaris llatinoamericans, les noves formes de colonialisme i la cultura contemporània.


Crítica: Tierras del sud

11/12/2019

Un sud no tan remot

per Dolça Alcañiz

Tierras del Sud Sala La Planeta, 24 de novembre de 2019

Fotografia: Marta García

Tierras del Sud és una conferència escenificada fruit d’un llarg procés de descoberta i treball de camp sobre la barbàrie colonialista que durant tants anys es duu perpetrant a la Patagònia argentina envers el poble maputxe. Forma part de la trilogia escènica Pacífico centrada en les formes d’opressió capitalistes envers les comunitats originàries de llatinoamèrica i la cultura contemporània dominant.

Laida Azkona Goñi i Txalo Toloza Fernández, de forma calmada però descarnada, ens obren els ulls a una realitat que, tot i semblar llunyana a priori, a mesura que avança l’obra es transforma en més propera i alhora indignant. La peça es desenvolupa a partir de la figura de Luciano Benetton, propietari de la famosa indústria de roba Benetton. El relat s’entaula quan aquesta gran marca italiana era encara una petita empresa familiar i, a poc a poc, se’ns exposa la seva evolució cap a la contradicció i la conquista. A partir d’imatges de les seves campanyes, plenes de colors i amb un aparent caràcter multicultural i reivindicatiu, se’ns destapa la faç oculta: el 1991, Benetton va adquirir 900.000 hectàrees de la Patagònia (convertint-se en el major terratinent del país) en les quals hi havien conviscut durant milers d’anys comunitats indígenes que van ser aniquilades i cremades a finals del s.XIX per part de l’estat argentí.

La figura de Frederici Benetton és un molt bon punt de partida per apropar a un públic configurat majoritàriament per persones blanques (huincas), europees crescudes sota la construcció política d’Estat la problemàtica del poble maputxe, cartogràficament tan llunyana. A la paret hi apareixen projectades, ininterrompudament, dades i noms que la majoria d'espectadores desconeix: un gruix d’informació gairebé indigerible que sembra la reflexió sobre sí: tot i la globalització i el fàcil accés a Internet, seguim vivim en una bombolla insonoritzada.

Observem moments de teatre Verbatim en els quals Azkona i Toloza reprodueixen textualment converses establertes amb activistes indígenes de la patagònia durant el procés documental i, a partir de materials simbòlics (estructures piramidals, cintes adhesives a terra o làmines de plàstic blaves) esbossen, a poc a poc, una espècie de geografia de la colonització en la qual s’hi observa la clara substitució de lofs (clans maputxes), rius i grans esplanades naturals per edificacions, fum i parcel·les privatitzades.  

Des de l’anomenada “Conquista del desierto” iniciada l’any 1878 (genocidi a partir del qual, ocupant militarment territoris ancestralment indígenes, es defineixen les actuals fronteres d’Argentina) fins a la tenaç història de resistència de Rosa Nahuelquir i Atilio Curiñanco (primers maputxes en ocupar les terres de Benetton, el 2007), aquesta obra ens exposa una genealogia de les polítiques argentines, l’objectiu principal de les quals és acabar amb els poblats indígenes per tal d’imposar-ne l’autoritat estatal sense qüestionaments i, alhora, treure el màxim rendiment econòmic d’una zona amb tant encant natural.  

Tierras del Sud és una peça sense pèls a la llengua que, amb un ritme estritllat que permet allunyar-se de la realitat quotidiana pròpia i submergir-se en el recorregut que Azkona proposa, no només s’hi visibilitzen veus que no han sigut prou escoltades (com les de Soraya Maicoño o Ivana Huenelaf) sinó que assenyala a Europa com a còmplice i responsable de la barbàrie pel fet d’haver-los conquistat amb el seu concepte d'Estat, de frontera, de propietat, d’infern i de cel, i haver-se apropiat terres ancestralment pròpies del poble maputxe. I com a resposta a aquesta colonització, paraules contundents que no es deixaran fer callar: si nos quieren sacar, nos van a sacar muertos”.  

Dolça Alcáñiz