Primer text de la Mar Oliva Albert
Ana contra la muerte
El canal – centres d’arts escèniques, 22 d’octubre de 2023
Ana contra la muerte és una obra dirigida per Gabriel Calderón que narra l’odissea a la qual s’enfronta una mare amb pocs recursos per intentar evitar l’inevitable; una mare que tracta de guanyar diners, fins i tot passant drogues, per poder pagar el nou tractament de càncer al seu fill. Es tracta d’una obra de caràcter nihilista, on la vida es mostra com quelcom sense sentit.
Pel context social d’Ana, aquesta obra ens apropa a una realitat social ben diferent de la nostra, on la sanitat no és pública ni universal, el que ens convida a reflexionar sobre els nostres privilegis. Tot i això, hi ha coses que no poden comprar-se amb diners, i potser l’emotiu final de l’obra no seria gaire diferent si la protagonista fos l’Anna en comptes de l’Ana.
Per mostrar aquesta història, s’alternen diverses escenes on Ana, interpretada per Gabriela Iribarren, interactua amb tota mena de personatges secundaris. La interpretació de Gabriela resulta brutalment punyent, es tracta d’una interpretació sobreactuada, amb un to de veu alçat que t’apropa als màxims nivells de desesperació humana. La gran varietat de secundaris estan interpretats únicament per dues actrius: per Marisa Bentancur i María Mendive. En haver-hi una gran quantitat de secundaris, aquests estan poc treballats, el que, lligat a la nul·la caracterització dels rols, fa que resultin poc creïbles, com el fill camell que porta la mateixa roba que la metgessa o la jutge. Per aquest motiu, l’espectador es pot sentir desconnectat emocionalment del que està passant a l’escenari, fins al punt de fer trontollar Ana.
L’escenografia, que recorda a un escenari però també a un patíbul on s’ha de penjar alguna víctima, no ajuda a la credibilitat de l’actuació; tot i ser senzilla, no aporta massa al desenvolupament de l’obra i dificulta la immersió en els diferents espais on transcorre la història.
El text conté reflexions interessants, on es mostra el dolor i la desesperació que viu una persona quan s’enfronta a un dol d’aquesta magnitud. Tot plegat, et fa plantejar si totes les accions comeses per l’Ana només són per intentar salvar el seu fill, o hi ha cert punt de no acceptar el que probablement és el pitjor malson de qualsevol mare. La sinceritat del text reflexa que l’ha escrit una persona que ha patit una situació similar.
Així doncs, es tracta d’una bona idea que mostra reflexions interessants, però que es desinfla per actuacions i escenografia que no acaben de funcionar.
Mar Oliva Albert
