Càndid (o l'optimisme)

Teatre

informació obra


Sinopsi:

«Just do it», «La llei de l’atracció», «Ho tenim a tocar», «Tot anirà bé». I és que darrere de frases motivadores tenyides de rosa pastís i tallers de coaching s’amaga una cosa més perversa: la por a obrir la porta al dolor per acceptar que aquest no és, com diria Càndid de Voltaire, «el millor dels mons possibles».

El Lluís Oliver sap que ha fet un bon càsting. Els ulls li brillen, té l’energia i l’empenta i compleix el perfil del paper de Càndid en aquesta adaptació de la novel·la de Voltaire. Què pot sortir malament? Càndid o l’optimisme és un espectacle de creació volgudament irreverent, al voltant de la fatiga mil·lennial, el fals optimisme i la perversió del món de l’entreteniment.

Des de quan s’ha convertit la felicitat en una imposició?

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Càndid (o l'optimisme)

23/06/2022

Una dosi d'honestedat

per Clara Cañabate

Càndid (o l’optimisme)
La Badabadoc

Hola, gràcies. Gràcies. Moltes gràcies. Gràcies per estar llegint això ara mateix. Gràcies. Gràcies, sí. De veritat, gràcies... Complaure, ser amable i optimista. Què hi ha darrere de la cultura de la felicitat? Aquest espectacle exposa des de diverses perspectives les veritats enverinades que ens hem anat empassant.

Càndid (o l'optimisme) reviu i planteja qüestions del mateix text literari de Voltaire escrit el 1759. Però aquesta vegada de la mà d'un text escrit i dirigit per Miquel Mas Fiol i interpretat pel Lluís Oliver.

La proposta arranca en el marc d'un càsting en el qual Lluís es presenta per interpretar a Candide de Voltaire, on es comença a entreveure la precarietat del sector teatral i com a contrapunt l'agraïment desmesurat de l'actor quan, en realitat tot és merdós. Així doncs, Lluís es converteix en un altre Càndid, un bon home que sovint és massa ingenu i que lluita per ser optimista encara que a la seva vida no sigui com ell voldria.

No riure en tot l'espectacle és gairebé impossible, en Lluís Oliver té el ritme de la comèdia per la mà i aconsegueix mantenir al públic enganxat. Tot i això, en algun moment, l’energia de l’actor es pot precipitar, fent perdre contingut del text i alguns colors interpretatius. L'escenografia i la il·luminació són austeres i l'aposta per les projeccions és absolutament clau per rumiar sobre realitats que generen perversió a escala mundial. Els diners donen la felicitat? La resposta és una esquitxada de llimona als ulls.

Tot plegat fa reflexionar en com ens invalidem o fustiguem a nosaltres mateixes en relació amb com hauríem de ser, en un món cada dia més hostil i cruel. Així doncs, gràcies. Gràcies de debò, mil gràcies per haver-me llegit. Gràcies, gràcies i gràcies. Adeu i moltes gràcies.

Clara Cañabate
@clara.canabate