Primer text de l'Erola Albesa Solsona. Fotografia de la mateixa autora.
The Rocky Horror Show
Teatre Coliseum, 24 d'octubre de 2023
Sovint les estrenes tenen alguna cosa especial. La forma en la qual es reuneix la gent per connectar amb l'impuls inicial d'un espectacle. L'energia que s'hi genera. Aquest va ser el cas, d'una forma colossal, de l'estrena de The Rocky Horror Show al Teatre Coliseum el passat 24 d'octubre. Com a celebració del 50è aniversari del musical de culte, la companyia del West-End londinenc ha emprès una gira internacional per portar les seves bogeries a 13 ciutats europees com París, Milà, Nàpols, Dublín o, en aquest cas (com a primera parada), Barcelona.
Una cita imperdible pel sector teatral català, però també per tots els fans de l'espectacle. No hi van faltar les disfresses i outfits inspirats en els seus personatges, omplint l'entrada del teatre amb perruques, llenceria, mitges, pintallavis i barrets. Un teatre ple que respirava vitalitat: la platea dreta per ballar al ritme de cançons tan icòniques com Time Wrap o Sweet Travestite. La connexió amb el públic va ser activa en tot moment, amb aplaudiments, comentaris i rialles constants. Encara que pogués semblar un element en contra, un anglès amb accent mastegat (i sobretítols en castellà) no va suposar una barrera per a la creació d'un ambient de complicitat entre els peculiars personatges i la sala.
La superproducció britànica, dirigida per Christopher Luscombe, compta amb una gran escenografia i un disseny de llums extraordinari (tenint en compte que viatjaran per tot Europa) que ajuda a situar l'acció dins del castell de Frank'N'Furter, on van a parar els joves universitaris Janet i Brad després d'una avaria al seu cotxe. A partir d'aquí, comença l'esbojarrada història, paròdia de les històries de terror i ciència-ficció, i amb homenatges a Dràcula o Frankenstein a través del seu protagonista.
Malgrat una posada en escena més aviat clàssica, The Rocky Horror Show compta un repartiment explosiu encapçalat per Stephen Webb (Frank'N'Furter), Hailey Flaherty (Janet) i Richard Meek (Brad). Van de la mà d'una banda de cinc músics que, encara que se'ls vegi poc, fan rodona l'experiència. L'aposta de tenir música en directe en una gira d'aquestes característiques és clarament encertada: no es pot comparar la fredor i rigidesa dels tracks pregravats amb la naturalitat, musicalitat i potència de la banda.
Així doncs, Rocky Horror ens atrapa momentàniament en una càpsula on només estan permesos els riures i el Rock'n'Roll. Aquest referent del teatre musical és una aposta segura que, encara que en el seu moment fos controvertida, arriba al gran públic a través de les seves cançons icòniques i personatges inoblidables. Esperem que sigui l'impuls que situï Barcelona en el punt de mira de les gires internacionals de teatre musical.
Erola Albesa Solsona
