La maternitat d'Elna

informació obra



Direcció:
Josep Galindo
Intèrprets:
Rosa Galindo
Músics:
Francisco Piccinno (piano)
Companyia:
Teatro de los Sentidos
Autor:
Enrique Vargas
Sinopsi:

Aquests dies de confinament no hi ha teatre. Amb l'objectiu de reconfortar i acompanyar aquests dies de soledat i estranyes, moltes companyies que han penjat vídeos dels seus muntatges. Recomana, sensible a la iniciativa desinteressada dels artistes, els ordena a través del web.  

Podreu accedir a les gravacions clicant aquí (disponible de 17h a 23:30h del 25 al 27 de març)

La Maternitat d’Elna parla d’uns fets històrics que tenen lloc al final de la Guerra Civil. A mesura que l’exèrcit republicà es retira davant de l’última embranzida de l’exèrcit franquista, comença l’exili de centenars de milers de persones.

El moment més greu es produeix el gener de 1939, quan gairebé mig milió de persones van fugir a França. És així com comença, per a molts, el drama de l’exili, inhumana tragèdia col·lectiva que s’evidencia en els camps de concentració francesos com el d’Argelers.

La maternitat d’Elna (institució impulsada pels moviments socials suïssos que van aportar diners,menjar i equipaments) parla del que va ser capaç de fer una persona molt jove, Elisabeth Eidenbenz, per salvar les dones embarassades d’haver de patir el part en les pèssimes condiciones higièniques, alimentàries i de salut
dels camps de refugiats francesos.

Poques vegades es pot parlar d’una forma tan directa i clara del que és un veritable cant a l’esperança. L’esperança en la humanitat i en el futur de la humanitat representat en uns nadons innocents nascuts en una circumstàncies terribles. L’esperança en la cooperació entre els homes. L’esperança en la supervivència de tothom, sense especificació de sexe, nacionalitat, raça, ideologia o religió. L’esperança en la simple bondat de la gent. O, més senzillament, l’esperança (sense adjectius).

Crítica: La maternitat d'Elna

12/12/2018

Una heroïna republicana

per David Jou Bueno

La maternitat d’Elna Teatre Eòlia, 29 de novembre de 2018

Els primers dos mesos de 1939, temorosos de la imminent victòria franquista, 470.000 persones creuaven la frontera francesa. 470.000 persones, dones i homes, nens i nenes. És difícil copsar-ne el significat, més enllà de la xifra. Molts d’ells acabaven confinats al camp de concentració d’Argelers. Entre aquests, la protagonista d’aquesta obra.

La maternitat d’Elna —dirigida per Josep Galindo i interpretada per Rosa Galindo— explica la història d’una dona embarassada retinguda al camp d’Argelers que troba un oasi d’esperança en aquesta maternitat, impulsada de forma altruista i resilient per Elisabeth Eidenbenz. L’obra és un recorregut geogràfic —de Badalona a Elna—, i també històric, a partir del qual Rosa Galindo vol retre homenatge a la creadora de la maternitat, a totes les dones que la van impulsar, i a les víctimes de la guerra civil i l’exili.

El gran punt a favor de La maternitat d’Elna és la potència de la història, el fet que sigui un fet real poc conegut, i que a l’actualitat la qüestió dels refugiats i el dret d’asil és a l’ordre del dia. Veure-hi que ahir érem els refugiats d’avui. En alguns punts, però, el ritme baixa. Hi contribueix que algunes cançons que interpreta la protagonista no aporten gaire a la trama i semblen, a nivell dramàtic, fora de lloc. També hi afecta el discurs de la protagonista, a vegades poc fluït i artificialment entretallat.

En qualsevol cas La maternitat d’Elna és un homenatge just i necessari que acompleix un objectiu ètic, dramàtic i, també, pedagògic.

David Jou @DavidDovlatov

L'enllaç a Youtube no està disponible.