iMe

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Isidre Montserrat, Mireia Pàmies, Núria Deulofeu, Bernat Mestre
Escenografia:
Muntsa Codina
Vestuari:
Muntsa Codina
Composició musical:
Bernat Mestre, Josep Sánchez-Rico
Sinopsi:

Aquests dies de confinament no hi ha teatre. Amb l'objectiu de reconfortar i acompanyar aquests dies de soledat i estranyes, moltes companyies que han penjat vídeos dels seus muntatges. Recomana, sensible a la iniciativa desinteressada dels artistes, els ordena a través del web.  


Podreu accedir a les gravacions clicant la pestanya del video de les fitxes.

Si tens dificultats, clica aquí

A vegades, aixequem el cap del mòbil i veiem la nostra gent amb el cap acotat mirant el seu mòbil.
A vegades, ens sentim més més lluny dels nostres fent un cafè que fent un watsApp.
A vegades, ens preguntem on anirem a parar.

iMe planteja una possibilitat. Una societat on tot ho tenim integrat, on la única comunicació existent és a través de les xaxes, on les emocions no es comparteixen. On la gent no s’ha mirat mai a la cara.

I en aquesta societat futura, els deixem bruscament sense cap eina electrònica, sense res més que la companyia dels cossos que tenen al seu costat.

I a veure què passa.

I si t’agrada, tuiteja-ho.


Crítica: iMe

28/11/2017

Una sorprenent comèdia distòpica

per Nil Martín

iMe CC Can Felipa, Festival RBLS, 18 de novembre de 2017 [caption id="attachment_1129" align="aligncenter" width="500"] © Companyia Dara[/caption]

Dins el Festival RBLS de Teatre Jove, que va celebrar la seva primera edició el passat cap de setmana, es va poder veure iMe, un espectacle de la Companyia Dara que acumula èxits de públic des de 2014. Es tracta d’una comèdia escrita i dirigida per Roc Esquius, i interpretada per Núria Deulofeu, Isidre Montserrat, Mireia Pàmies i el mateix Esquius, la qual mostra un futur distòpic en què les persones depenen (encara més que avui) de les xarxes socials i han perdut la capacitat de comunicar-se cara a cara. En aquesta situació d’extrema dependència tecnològica, el sistema informàtic cau de cop i els usuaris es veuen obligats a mirar-se als ulls i parlar-se directament per primer cop en molt de temps.

La temàtica de l’humà subordinat a la màquina pot semblar, a primer cop d’ull, molt tòpica i més aviat pessimista. Lluny d’això, el text de Roc Esquius ens presenta una història divertidíssima i plena de punts de gir que utilitza el recurs continu del “què passaria si...?” per indagar en la complexitat de les relacions interpersonals i en com canvien aquestes relacions pel sol fet de fer servir la tecnologia com a intermediària entre emissor i receptor. Es tracta d’una comèdia exemplar, que atrapa des del moment en què es planteja el conflicte i que aconsegueix mantenir l’atenció durant gairebé tota l’estona, malgrat que potser és redundant en alguns moments i explota excessivament alguns dels gags.

Esquius també l’encerta en la direcció, que busca tant la comicitat com la versemblança i que cedeix molt de protagonisme a la interpretació. Els personatges d’iMe, desconcertats per la situació extrema a què s’enfronten, tenen un punt d’extremat o de paròdic, però els actors i actrius aconsegueixen fer-nos-els veure reals, com si nosaltres poguéssim comportar-nos com ells en la seva situació, gràcies a unes interpretacions molt versemblants (que ens demostren que es pot fer comèdia sense caure en un habitual “to còmic” postís) i amb una molt bona presència escènica. Malgrat que tots quatre broden el paper, destaquen en el repartiment Núria Deulofeu i Isidre Montserrat, que brillen tant en les escenes còmiques com en les de més tensió.

iMe no és una obra de “teatre per a joves”, si bé, com afirma Esquius, per la seva temàtica pot connectar molt amb el públic adolescent. Aquest segment –sovint descuidat– del públic no se sentirà mai atret per una obra “orientada als joves” i amb finalitats pedagògiques, sinó per un teatre que el pugui interessar perquè el toca de prop, com en el cas qualsevol altre espectador. És per això que iMe és un gran encert per al Festival RBLS, però també és una smartcomedy que captiva qualsevol tipus de públic. I que aconsegueix que, en sortir del teatre, dubtem si tornar a encendre o no els nostres telèfons mòbils.

[caption id="attachment_1131" align="aligncenter" width="500"] Imatge del col·loqui postfunció d’iMe, conduït per les Novaveu Anna Molinet i Cèlia Ventura[/caption] Nil Martín @Nil_ml