Un segundo bajo la arena

Teatre

informació obra


Companyia:
Col·lectiu Desasosiego
Dramatúrgia:
Àlex Solsona, Carla Coll, Camille Latron
Intèrprets:
Carla Coll, Camille Latron, Pol Toro
Direcció:
Àlex Solsona, Pau Serés
Il·luminació:
Camille Latron
Coreografia:
Alicia Saez
Escenografia:
Camille Latron
Sinopsi:

Tres de les convidades i un dels músics del banquet nupcial esperen que torni la resta de convidats. Entre trossos de pastís, flors seques i espelmes gastades expliquen el que ha succeït a un públic que esdevé, al seu torn, convidat de la celebració. Espectacle a l'aire lliure que mescla teatre i música en directe a partir de l'argument de “Bodas de sangre” de Federico García Lorca i on es desdibuixen les fronteres entre públic i intèrprets.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Un segundo bajo la arena

29/02/2024

Utilitzaria Lorca el Carpe Diem?

per Novaveu

Primera crítica de la Sofia De Haro


Un segundo bajo la arena

El Maldà

La clau d'Un segundo Bajo l'arena és que et fa gaudir mentre t'atreu per tot allò que succeeix simultàniament en un reduït espai del qual ets partícip. El Col·lectiu Desasosiego s'agafa una llicència creativa molt encertada per donar un final esperançador a una obra que l'autor original (Federico García Lorca) donava per amarg. Surts amb un bon sabor de boca, i amb ganes de viure la teva vida amb el carpe diem com a motor diari, ben allunyat dels sentiments asfixiants lorquians.

L'obra té per essència l'argument Bodas de sangre, escrita l'any 1931 pel poeta i dramaturg Federico García Lorca. En aquesta, l'autor ens relata la tragèdia que enfosqueix un moment tan pur i maco com és una boda, sent la núvia la causa del desenllaç d'aquesta situació. Lorca, amb el seu pessimisme i dramatisme característic, mostra clarament al lector que l'acció que pren la núvia de fugir del seu propi casament és una desgràcia social. Per això, em vaig quedar sorpresa quan en plena funció em trobava somrient davant d'un moment tràgic i que enfonsaria a qualsevol. És a dir, que la protagonista del casament fugi amb qui era la seva exparella no és plat de bon gust per ningú; ni pels convidats, ni per la banda que estigui tocant, ni pel càtering, i naturalment, ni pel nuvi... Què feia jo somrient quan això passava enfront dels meus propis ulls?

La raó és senzilla: el text de 'Un segundo bajo la arena' és immaculat. Fa ús de la ironia per treure pes a la situació, i al mateix moment utilitza un humor àcid per continuar recordant què ha succeït fa només uns instants. Tant és així, que a vegades sentia que m'encongia en la meva cadira de la vergonya que patia, perquè no em creia que els personatges estiguessin tan tranquils, rient, recollint copes i xerrant, quan la núvia acabava de fugir de la seva pròpia cerimònia. Això, acompanyat de la posada en escena, era una combinació guanyadora.

Són els mateixos personatges que ens interpreten els esdeveniments que ens hem perdut, fent ús d'afegitons, accents i atrezzo, ens recreen els fets; així com ho fem nosaltres quan volem explicar alguna cosa efusivament a un amic. Tanmateix, és mitjançant aquesta rememoració de la tragèdia que els personatges s'adonen que porten un temps indefinit esperant que algú torni a la sala, que algú torni per ells. És en aquest precís moment que potser és quan apareix l'essència de Lorca, perquè la malenconia es fa present. Apareix una sensació de ser prescindible; que ningú ha recordat què et deixava enrere mentre tu esperaves en una sala quieta pensant que aquella persona sí que tornarà, perquè ella també et té al cap. Davant aquesta realització els personatges adquireixen diferents punts de vista: aquells que feia uns minuts volien marxar de la cerimònia com havia fet a la núvia, ara es negaven a abandonar la petita sala i els que només veien una vida possible entre aquelles quatre parets, ara volien alçar el vol.

De totes maneres, és gràcies a aquestes diferències que plegats arriben a la mateixa conclusió: la vida és limitada. Acompanyats del text de Lorca 'Despierte la novia' versionat acústicament per Gaspar Corts, els personatges debaten que la vida és massa curta per estar esperant: esperant el moment idíl·lic, esperant que les coses canviïn, esperant que arribi aquella persona especial, esperant, esperant, esperant... Fins que al final, has passat tota la teva vida esperant quiets que les coses agafessin un torn inesperat, però sense fer tu res al respecte. Per tant, és necessari fer un brindis a la vida i gaudir del nostre temps limitat. Així doncs, la funció finalitza amb el públic ballant de la mà dels actors, en aquella petita sala ambientada en una boda que en algun punt havia estat tràgica.

No és d'estranyar, doncs, que la companyia catalana Col·lectiu Desasosiego continuï duent a escena 'Un segundo bajo la arena' després de l'èxit que va tenir l'obra quan la van estrenar l'any 2022 i quan aquell mateix any va guanyar premis de renom en el món del teatre com: el Premi Moritz de FiraTàrrega a la Millor Estrena de Carrer 2022 o el Premi al Millor Espectacle Novaveu dels Premis de la Crítica 2022. A més, de la gran acollida que va tenir a la primavera del 2023 per part del públic i dels crítics.


Sofia de Haro