AM27

informació obra



Autor:
Jone San Martín, Josh Johnson
Sinopsi:

Javier Guerrero va guanyar el premi que convoca cada any l'Institut del Teatre i que busca potenciar el treball dels joves creadors i intèrprets. A més de la dotació necessària per desenvolupar la proposta, el guardó preveu la programació del muntatge al Grec Festival de Barcelona. Així arriba al festival una peça coreogràfica que es mou entre els conceptes d'utopia i distòpia. Si el primer descriu un món ideal, el segon fa referència a una societat indesitjable. I és que el món que ha inventat Guerrero i que ell situa en un espai indeterminat, és un espai construït sobre les ruïnes d’un progrés extingit, a través del qual l'autor investiga els mecanismes de la memòria, la repetició i la transformació d’un món en un altre. Què sobreviu als llocs que han estat abandonats i han quedat buits de vida? Com recupera la naturalesa aquests llocs abandonats? S'ho pregunten els intèrprets mitjançant el moviment, tot desenvolupant un llenguatge abstracte i de ritme irregular, arrelat i dislocat del quotidià a la vegada, en què els extrems conviuen en un exercici de democratització de la radicalitat. No hi ha, doncs, lloc per als termes mitjans, sinó per a una convivència absoluta entre el més gran i el més petit, dos extrems molt presents en els paisatges abandonats dels grans projectes utòpics del segle xx que interessen a Guerrero i que inspiren aquesta peça.

El trànsit per aquests paisatges a través del cos dels intèrprets, en una narració fragmentària, pren forma de collage. És l’estratègia que utilitza Javier Guerrero i també una nova mostra de la feina d'un artista extremeny que ha estudiat Coreografia i Interpretació de la Dansa al CSD de l'Institut del Teatre i que explora habitualment la relació entre el cos i l'espai. Les seves coreografies s'han vist en trobades nacionals i internacionals de dansa com el Beijing Dance Festival, i el Festspielhaus Hellerau, a Alemanya.

Finalista a corografia. Premis de la Crítica 2019

Crítica: AM27

23/07/2019

Utopia i distopia, el camí de la humanitat

per Eva Campos

AM27 SAT! Sant Andreu Teatre el 15 de juliol de 2019 [caption id="attachment_4945" align="aligncenter" width="428"] Foto: SAT![/caption]

Amb un inici totalment metafòric i simbòlic, Javier Guerrero presenta Lord M-27 (títol original d’AM27) i ens trasllada a una dimensió sense identificar i on tots els temps ocorren alhora. La seva composició coreogràfica deixa davant nostre durant 50 minuts intensos la humanitat, la seva trajectòria i naturalesa i la seva relació amb l'espai. Quedem totalment enganxats entre escena i escena, saltem de la societat o comunitat perfecta i establerta a un salvatgisme individual. Potent i físic, es nota que la coreografia exigeix molt als ballarins, però l’espectador tampoc se salva.

Veiem i escoltem contínues referències i reinterpretacions de moltes cultures, a més de crear una espècie d’estrictes ritus de moviment repetitiu. Es barregen els temps en un mateix espai tot i que nosaltres creiem que el cos dels ballarins viatja de manera lineal (cap endavant o cap endarrere…) en una aventura de carretera (road). M’encanta, és un món propi!

L’escenografia és sense dubtes el que més em va impactar amb tocs futuristes i retros al mateix temps però sense recarregament: un cotxe clàssic i un llum allargat verd que forma ambient. El meravellós i bonic cotxe és l’element que fa avançar i transformar els personatges. Un altre punt interessant va ser el vestuari, ben buscat i el qual obsessiona veure. Així doncs podem dir que Javier Guerrero ha utilitzat aquests elements encertadament davant del públic, amb una significació que es capta.

De fet, aquest peça em va deixar tocada perquè a mesura que avançava em provocava que em sorgissin preguntes sobre nosaltres com a espècie i memòria: cap a on anem? Estem segurs d’on venim? Tornarem a l’inici? Oblidarem el que érem? La humanitat es generarà de nou després de desaparèixer i, si ho fa, tornarà a començar per arribar de nou al punt on estem ara? Tot i això, no és una obra violenta però manté els pèls de punta.

Eva Campos Suárez @platartistic