Parné

informació obra



Intèrprets:
Glòria Ribera
Dramatúrgia:
Glòria Ribera
Direcció:
Glòria Ribera
Producció:
Glòria Ribera
Escenografia:
Patricia Albizu
Vestuari:
Javier Navas
Il·luminació:
Anna Boix
Sinopsi:

El TNT tancarà cada dia amb una proposta musical que desborda el format convencional del concert. Són, totes elles, propostes transdisciplinàries que s’apropen des de la música a allò performàtic en el sentit més ampli. Aquesta edició el festival aposta per Mercedes Peón, Els Voluble i la Glòria Ribera, reina del cuplet pel segle XXI.

Després de triomfar amb el seu primer espectacle, Versiones parciales y erróneas de mi vida y mi gloria, amb Parné la cantant de Guissona segueix reivindicant des de la rabiosa actualitat aquest gènere musical (tan nostre com invisibilitzat).

L’amor que sent pel cuplet li ve de família, del padrí que li cantava a la iaia. I a l’amor s’hi suma un treball documental, musical i escènic rigorós. Per a ella, recuperar-lo no és només un gest nostàlgic, sinó que l’arranca d’entre les ombres perquè creu que segueix tenint moltes coses a dir.

Afegint ritmes de rap allà on abans tiraven de sarsuela, i adaptant els textos per actualitzar-ne la crítica política i social, La Ribera també en reivindica la naturalesa promíscua i bandarra. Perquè el cuplet de fa un segle ja era això: un espai creatiu carregat d’ironia, de revolta i d’emancipació. A més a més de ser titllat de pornogràfic i de perill per a l’statu quo precisament per ser un espai protagonitzat per dones.

Una altra de les coses fortes que ens recorden els cuplets de la Glòria Ribera és que, fa cent anys, ja li cantàvem a les mateixes precarietats vingudes de la mà del capitalisme. Parné! Plata! Cantant-li a la tossuda divinitat, la que tot ho dona i en el fons tan poc importa a la vegada, la Ribera relativitza, condemna i posa el dit a la llaga. Sense pietat, però sempre des de l’alegria. Que la vida, com els diners, és per gaudir-la.

Crítica: Parné

12/06/2022

Vedette al terrat

per Novaveu

Parné
Terrats en cultura


Nil Martín i Judit Martínez Gili
@nilmartinlopez i @critcultural