Raphaëlle

Teatre | Nous formats

informació obra


Autoria:
Carles Fernández Giua, Eugenio Szwarcer
Intèrprets:
Carles Fernández Giua, Eugenio Szwarcer, Raphaëlle Pérez
Direcció:
Carles Fernández Giua
Escenografia:
Eugenio Szwarcer
Vídeo:
Eugenio Szwarcer
Sinopsi:

La Conquesta del Pol Sud ens proposa un trajecte que va de la història individual a la col·lectiva i ho fan combinant testimonis reals en escena i investigació periodística. Aquest cop, s'interroguen sobre un món que camina cap a la reivindicació del rol protagonista de la dona a la societat. El muntatge de La Conquesta del Pol Sud parteix d’una experiència individual de transició, de canvi de gènere, un recorregut vital marcat per la lluita per la identitat, per l’autoafirmació, pel trencament dels motlles. Una experiència que es forja en el si de la cultura europea, a França, i que qüestiona de molt a prop els referents i models amb els quals creixem. La lluita individual de la Raphaëlle Pérez ens parla del canvi col·lectiu que viuen les nostres societats. Alhora, la companyia investiga el tractament del gènere en altres cultures. Potser la divisió entre el masculí i el femení no és més que una simple  convenció occidental?

Raphaëlle projecta una mirada sobre un món globalitzat en plena transformació i ens parla sobre lluites i conquestes socials, sobre les minories, sobre l’educació que rebem i els rols que assumim. Què vol dir ser dona? Què vol dir ser home? I, encara més, com podem viure en un món en procés de canvi on sembla que han desaparegut totes les certeses?


Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Raphaëlle

20/07/2018

Veritat pura a l'escenari

per Raul Coluche

Raphaëlle CCCB, 13 de juliol de 2018

La Conquesta del Pol Sud presenta el seu darrer treball de la trilogia sobre la dona, identitat i història. I ho fa donant tot el protagonisme a Raphaëlle, una jove transsexual francesa, fil conductor d’aquesta peça de descobriment, lluita i autoafirmació.

Tot comença amb preguntes aparentment simples: “Què vol dir ser home?” “Què vol dir ser dona?”. Teatre documental que planteja qüestions envers creences generalitzades i normalitzades sobre identitat, doncs si obrim el calaix de les construccions socials, tot es pot posar en dubte.

Raphaëlle és la història real d’una vida plena d’obstacles. Una aventura, una guerra contra un mateix i la resta. Contra tot. Encara falta derrocar grans barreres. La pedagogia es fa de nou clau en una societat manca d’empatia, però propostes com aquesta poden obrir ulls i ments, poden fer-nos callar una estona i endinsar-nos en l’art d’escoltar, que també està molt bé.

En la posada en escena, el paper de les projeccions esdevé cabdal donat l’imaginari cinematogràfic del concepte “documental”. Càmeres, ambient sonor... tot perfectament treballat per incrementar la immersió en la història. Fins i tot uns narradors, Carles Fernández i Eugenio Szwarcer, cocreadors de la proposta, que en un posat de conferència exposen la seva tesi.

Raphaëlle arriba a l’ànima perquè Raphaëlle fa d’ella mateixa. No hi ha cap artifici ni lluïment interpretatiu per part de cap actor de renom. I aquesta veritat, que és vida, sota un focus, emociona.

Raúl Coluche @RaulColuche