Scaramouche

Musical

informació obra


Aquest espectacle forma part de l'Itinerari Recomana
De cine
Itineraris recomana
Intèrprets:
Ana San Martín, Ivan Labanda, Mireia Mambo, Jordi Coromina, Clara Moraleda, Albert Mora, Frank Capdet, Pitu Manubens, Anna Alborch, Pep Ferrer, Eduard Mauri, Jan Forrellat, Lucía Torres, Cristina Murillo, Mireia Dolç, Neus Pàmies
Direcció:
Joan Lluís Bozzo
Text:
Joan Lluís Bozzo
Composició musical:
Albert Guinovart
Direcció Musical:
Joan Vives
Coreografia:
Francesc Abós
Escenografia:
Alfons Flores
Vestuari:
Montse Amenós
Il·luminació:
Albert Faura
So:
Roc Mateu
Caracterització:
Eva Fernàndez, Jesús Esperanza (mestre d'armes)
Ajudantia de direcció:
David Pintó
Producció:
Anna Rosa Cisquella
Sinopsi:

Aquests dies de confinament no hi ha teatre. Amb l'objectiu de reconfortar i acompanyar aquests dies de soledat i estranyes, moltes companyies que han penjat vídeos dels seus muntatges. Recomana, sensible a la iniciativa desinteressada dels artistes, els ordena a través del web.  


Podreu accedir a les gravacions clicant la pestanya del video de les fitxes.

Si tens dificultats, clica aquí

L’any 1789, el poble de França es mor de gana i és castigat per una noblesa autoritària i injusta. Els ciutadans francesos, molestos amb aquesta situació, es comencen a plantejar una necessitat de canvi. La nostra història se centra en la vida de dos germans bessons separats des de la seva infantesa: René i Louis.

René és un penques amb molt talent que viu en una companyia de teatre de Comedia de’ll Arte i és l’amant de Camila, una jove actriu d’una bellesa i sensualitat extraordinàries. Per altra banda, trobem a Louis que ha estat adoptat pel Marquès de l’Echalonne i que és un intel·lectual que s’encarrega de la biblioteca de Palau i viu enamorat d’Olympia (que és la promesa del Marquès).

Els personatges fan un viatge fins a París on trobaran els seus destins: Olympia es casarà a Versalles amb el Marquès, la companyia ambulant presentarà el seu espectacle al teatre dels Italians i el poble aconseguirà la seva llibertat, igualtat i fraternitat quan prengui la Bastilla.

En aquest context de revolta i canvis, Scaramouche, un heroi emmascarat, esdevindrà el defensor del poble que escriurà pamflets revolucionaris i s’enfrontarà amb l’aristocràcia donant esperança a tothom.

Premi de la Crítica 2016 categoria de musical. 

Premi de la Crítica 2016 categoria vestuari (Montse Amenós).

Roc Mateu, finalista en la categoria d'espai sonor. Premis de la Crítica 2016.


Crítica: Scaramouche

05/12/2016

Versalles se’n riu de Versalles

per Roger Puig
Scaramouche és un personatge emmascarat i misteriós que dóna nom a un musical evident, fàcil i directe que vaig poder veure el 18 de Novembre al Teatre Victoria. Dagoll Dagom no decebrà a la majoria d'espectadors d'aquest musical, sempre i quan aquests busquin un "divertiment" de crítica fàcil i simple. Scarmaouche ens deixa força freds a l'hora de generar tensions entre els personatges de la història. La intensitat del musical és discreta i fluixa. Ens presenta una fantasia de personatges plans, excessivament arquetípics i que suggereixen poc tant en la seva construcció com en les cançons que interpreten. No obstant és destacable la facilitat de l'argument i l'increïble treball de moviment i escena. Espases, coreografies, stage combat... Cal dir que han fet un feina excel·lent de moviment i que és segurament el més destacable. Quedarem enlluernats pels moviments compassats de l'escena que s'apropen més a l'òpera que no pas potser al teatre. Si més no, segur que no s'apropa a un teatre crític o polític. Aquest és potser el problema que ens desconnecta més de la peça. Versalles critica Versalles? Malgrat que ens sorprèn en alguns plantejaments ideològics que albiren uns valors de sobres interessants, és una mica desficiant sentir a parlar de revolució, fam i idees revolucionàries en un musical on s'hi evidencia l'elitisme dins de l'escena, i entre l'escena i la platea. Començant pels preus de les entrades que ja negarien l’excés a aquest “afamat” poble que l’obra lloa. Finalment, pel que fa als aspectes tècnics. La música i la seva interpretació trempa el just i a vegades necessari. No sortirem cantant com si fos un Sondheim o un "mític" de Broadway, però les peces fan el fet. Alguns dels intèrprets potser queden més malparats en les seves interpretacions musicals i no acaben d'arrencar-nos aquella respiració entretallada d'una bona i emotiva cançó. El vestuari és excel·lent i vistós, com no podria ser d'una altre manera a la cort... I l'escenografia mecanitzada, com a mínim és esperpèntica i innecessària la majoria de vegades. Veiem pujar i baixar plataformes que serien prescindibles, però, potser algú ho lliga amb els excessos típics de l'aristocràcia. Almenys en algun moment, sembla que se'n fan pròpia mofa... En definitiva, Scarmaouche és una altra gran producció per al gran públic, vistosa, fàcil i ben afinada i que pot introduir algunes crítiques senzilles i planes a un públic que defugiria el teatre més aviat polític i que està compost per ingredients que agradaran segur a la gran majoria del públic i allunyaran a aquells que cerquin una reflexió profunda en l'art de Sòfocles.   phpThumb_generated_thumbnail Les espases i les coreografíes són del millor que veurem.   Roger Puig