Croades

Teatre

informació obra


Traducció:
Santiago Sans, Gemma Beltran Aniento
Adaptació:
Santiago Sans
Direcció:
Jordi Vilà
Intèrprets:
Pere Aguiló , Laura Piñeiro, José Luis Oliver, Marta Nicon, Marc Tarrida Aribau, Gerard Vidal
Escenografia:
Caterina Bonet, Helena Torres
Vestuari:
Caterina Bonet, Helena Torres
Assesoria de moviment:
Andreu Raich
So:
Àlex Polls
Il·luminació:
Memé Boya
Autoria:
John O'Donovan
Sinopsi:

La guerra situa a dos joves amics a bàndols contraris perquè tenen religions diferents. Tot això, els abocarà en un lloc on els innocents es converteixen en assassins, les fronteres perden sentit i el caos, la violència, la tristesa, la bellesa i l’amor envaeixen l’espai. Un espai on els vius i els morts hi conviuen per parlar sobre l’absurditat de les guerres, l’odi i la violència que pot arribar a generar l’ésser humà. La guerra és la pèrdua de fe absoluta en la humanitat. L’ésser humà és poètic i la peça teatral no ho deixa escapar, som fràgils i en la fragilitat trobem la nostra cara més honesta, generosa i bella.

Crítica: Croades

27/09/2018

Viatge a les profunditats de l’horror

per Nil Martín

Croades El Maldà, 23 de setembre de 2018 [caption id="attachment_2866" align="aligncenter" width="600"] © Anna Vilarrú[/caption]

El Maldà obre la temporada 18-19 amb una companyia jove, La Ràtzia Teatre, que ens porta Croades, un text de Michel Azama sobre la crueltat i l’absurd de totes les guerres. L’adaptació i la traducció són de Santiago Sans, i està dirigida per Jordi Vilà.

El text de Michel Azama, predecessor de les tragèdies de Wajdi Mouawad, narra històries entrecreuades de diversos personatges que, com fantasmes, sorgeixen per explicar els seus patiments i la crua mort que van patir a la guerra, tant se val quina, totes són més horribles del que puguem imaginar. Entre aquestes històries destaca la d’Ismaïl i Jonathan (José Luis Oliver i Marc Tarrida Aribau), dos amics d’infantesa que, per motius de religió, queden separats en bàndols diferents i es veuen obligats a enfrontar-se l’un a l’altre. Ismaïl s’enamora d’una noia del bàndol contrari, Bella (Marta Nicon), cosa que complica encara més l’horror que ja suposa lluitar a la guerra. Enmig de tant d’horror, una parella de vellets morts (Pere Aguiló i Laura Piñeiro) van recollint tots els cadàvers que deixa la guerra.

La Ràtzia ha decidit acarar aquest text tan agressiu barrejant un to naturalista, en la història d’Ismaïl, Bella i Jonathan, amb un de més grotesc i estripat, en les històries de les diverses víctimes de la guerra que van apareixent al llarg de l’obra. Encara que el to grotesc pot resultar en alguns moments excessiu o histriònic, el fet és que generalment funciona, i és una bona estratègia per distanciar-se de l’horror, la qual cosa ajuda a sostenir una dramatúrgia llarga que és fenomenal, però que suposa un repte per a qui la porta a escena.

L’equip d’actors i actrius és jove, però supera amb èxit aquest repte, i demostra que sap saltar del to més realista al més grotesc, sense perdre mai la versemblança. Entre tots ells destaquen José Luis Oliver i Marc Tarrida Aribau, que interpreten els dos protagonistes i altres personatges, i Laura Piñeiro, que, a més del paper de la velleta que recull els morts, ens ofereix una colpidora interpretació d’una dona que busca el camí de Jerusalem.

L’escenografia i el vestuari de Caterina Bonet i Helena Torres són dos dels pilars essencials del muntatge, que juga també amb l’on i off stage, començant l’obra fora de la sala i fent que, de mica en mica, ens endinsem en la foscor de les històries que estem a punt de viure.

Nil Martín @Nil_ml