Herència abandonada

informació obra



Direcció:
Lara Díez Quintanilla
Intèrprets:
Francesca Vadell, Ramon Bonvehí
Vestuari:
Catou Verdier
Escenografia:
Carles Royo
Il·luminació:
Xavi Gardés
Companyia:
Xirriquiteula Teatre
Autor:
Iolanda Llansó
Sinopsi:

L’Àngela i els seus tres germans van al despatx d’en Felip, l’advocat de la família, per gestionar l’herència que els ha deixat el seu difunt pare. Enmig de la reunió, els tres germans de l’Àngela enceten una discussió que els porta a absentar-se temporalment. L’Àngela i en Felip es queden sols. Aquí comença tot. És aleshores, en l’espai de temps d’espera i confusió, que ambdós  es precipitaran a una sèrie de perverses confessions impulsades per un abandonament. L’abandonament de l’herència.

Herència abandonada és una mirada a les herències que portem amb nosaltres, en el sentit metafòric del terme: tot allò que som amb el que costa tant trencar; i sobre aquells estranys moments en els que, per una sèrie de circumstàncies, sembla que ens en podrem despendre. Quant pesen les nostres herències? Què passa si les deixem anar? Podem viure només el present? És realment possible abandonar l’herència?

Crítica: Herència abandonada

10/01/2019

Vides pautades

per Iris Llop

Herència abandonada Teatre Tantarantana. 16 de desembre de 2018

Les herències, com diu l’advocat protagonista, sempre generen discòrdia a les famílies: mai ningú està del tot satisfet amb la seva part. Però no es tracta només dels béns assignats a cadascú, es tracta d’avaluar a qui estimava més el difunt i qui dels vius havia fet més per la persona que acaba de perdre.

Totes aquestes disputes es posen en joc a Herència abandonada de la companyia La Volcànica, escrita i dirigida per Lara Diez Quintanilla: l’Àngela (Francesca Vadell), filla del difunt espera al despatx d’en Felip (Ramon Bonvehí), l’advocat de la família, que els seus germans tornin. Aquests s’han començat a discutir en sentir el testament del seu pare i sembla que trigaran a resoldre les seves disputes. El ritme de l’obra, per tant, el mantenen només els diàlegs entre l’Àngela i el Felip els quals, en aquesta espera compartida, portaran a escena records d’infància, tensions sexuals no resoltes i somnis que no s’han atrevit mai a realitzar.

Els personatges se’ns caracteritzen des de bon principi pel vestuari: ell amb el vestit que li va massa gran – com dugués el del seu pare, de qui heretà el bufet - i ella amb unes mitges compressives i un vestit jaqueta que la fan semblar molt més vella i encotillada del que és. De fet serà l’Àngela qui, poc a poc, vagi mostrant aquesta altra cara, la seva necessitat d’alliberar-se de les imatges que els altres han projectat sobre ella, i passi de l’Àngels màrtir a la dona perillosa que vol ser per al Felip.

Així, la tensió es va construint entre els dos personatges i l’espera dels germans, que sabem que no culminarà en una resolució, deixa de ser el més rellevant. Un dels aspectes a destacar pel que fa a la interpretació és la gestió d’aquesta tensió: el punt àlgid de l’obra no és quan es desfermen els dos personatges i ell cedeix a les projeccions i els desitjos d’ella, sinó l’abraçada i, sobretot, el silenci que es produirà just després i que es mantindrà durant uns minuts mentre tot torna a lloc, mentre ell torna a posar-se metòdicament la corbata i intenten recuperar els seus rols pautats. Però la mirada desafiant i segura de l’Àngela ens diu que ella ja no és la mateixa.

Iris Llop @Fallen_Der_Welt