Una lluita constant

informació obra



Direcció:
Carlota Subirós
Intèrprets:
Alberto Díaz, Albert Prat, Alba Pujol, Maria Ribera
Producció:
La Ruta 40
Autor:
Alberto San Juan
Il·luminació:
Carlos Marquerie
So:
Pau Matas Nogué
Vídeo:
Raquel Cors
Ajudant de direcció:
Raquel Cors
Sinopsi:

Aquests dies de confinament no hi ha teatre. Amb l'objectiu de reconfortar i acompanyar aquests dies de soledat i estranyes, moltes companyies que han penjat vídeos dels seus muntatges. Recomana, sensible a la iniciativa desinteressada dels artistes, els ordena a través del web.  


Podreu accedir a les gravacions clicant la pestanya del video de les fitxes.

Si tens dificultats, clica aquí

Un projecte de recerca i creació escènica sobre l’activisme polític ha reunit la companyia La Ruta 40 i la directora Carlota Subirós. Com un exercici de memòria viva, l’espectacle ressegueix els fils de la lluita col·lectiva, que es transforma de generació en generació. Un espectacle que es mou entre el documental i la ficció per investigar diverses èpoques històriques —de les més llunyanes a les més recents—, buscant els moments clau de discussió col·lectiva en la lluita per transformar el món i la tensió que genera entre les exigències de la vida privada i la col·lectiva.

Crítica: Una lluita constant

31/12/2018

Viure vol dir prendre partit

per Elena Aran

Una lluita constant Sala La Planeta, 9 de desembre de 2018 [caption id="attachment_3975" align="aligncenter" width="407"] Fotografia: Kiku Piñol[/caption]

El dia 9 de desembre el festival Temporada Alta va portar a Girona l’espectacle Una lluita constant, de la companyia La Ruta 40, dirigida per Carlota Subirós.

Quatre actors, una taula, cadires envoltant l’escenari i dues caixes grans enmig on projectar-hi imatges. Amb un detallat recull documental i l'adaptació dramatúrgica sobre la que recolzen la seva actuació, els intèrprets ens interpel·len directament com a espectadors i partícips de la societat. Amb els moviments que van fent els actors en la sala, adreçant-se al públic i als seus companys des de diferents punts, trenquen la barrera actor-espectador, oferint llibres i cervesa, convertint l’actuació en una conversació distesa entre una colla d'amics.

Recórrer cinc dècades de reclamacions, elegint de forma acurada els instants per aconseguir un bon encaix escènic, requereix d’un treball molt extens però alhora acurat. Amb imatges que s’inicien l’any 1968, ens repassen dècades de compromís polític i reivindicació de drets com a persones. Iniciat en territori francès, l’escenari d’inconformitat del poble es va aproximant a la nostra terra, relatant tot tipus de reivindicació obrera, aixecament feminista, donant poder al carrer i mostrant les diferents formes de lluites existents, com per exemple, la vaga de fam.

Tal com deia Angela Davis, la llibertat és una lluita constant.  Els drets dels que ara gaudim, han vingut gràcies a anys d'exaltació popular que van prendre el carrer com a escenari principal per buscar unes condicions millor.

En la mateixa idea de lluita, impera la reflexió i el qüestionament: l'enemic pot contra tu individualment, però no pot guanyar enfront la causa.

Elena Aran @elenaaranc

L'enllaç a Youtube no està disponible.