Ovelles

Teatre

informació obra


Direcció:
Yago Alonso
Dramatúrgia:
Yago Alonso
Intèrprets:
Biel Duran, Albert Triola, Sara Espígul/ Gemma Martínez
Escenografia:
Elisenda Pérez
Vestuari:
CARLOTAOMS
Il·luminació:
Xavi Gardés
So:
Xavi Gardés
Producció:
Flyhard Produccions S.L.
Sinopsi:

- De tots els animals de granja que podíem heretar, les ovelles són les que més em molen.

- Sí, són com abraçables.

El Víctor, l’Alba i l’Arnau, tres germans de Barcelona, es troben per decidir què fer amb una insòlita herència. Però aviat s’adonaran que el que semblava un regal caigut del cel pot capgirar la seva realitat. Aferrats a unes vides que no els satisfan, s’enfrontaran a una decisió que posarà a prova la seva relació de germans.

Ovelles reflexiona, en clau d’humor, sobre la frustració d’una generació molt marcada per la crisi. De com fer front a la decepció i de la permanent necessitat de reinventar-nos. Perquè, realment, voler és poder?

Finalista en la categoria de Petit format als Premis de la Crítica 2018

Crítica: Ovelles

20/06/2018

512 ovelles per a la generació del precariat

per David Jou Bueno

Ovelles Sala Flyhard, 11 de juny de 2018

De sobte un familiar llunyà, de qui gairebé ni heu sentit a parlar, mor. I us cau del cel una herència. Visca!, cridareu. Però és que l’herència són 512 ovelles. Xurres o merines? Les dues. Tant hi fa, perquè sou de ciutat, i no en teniu ni punyetera idea, de la vida del camp. Això és Ovelles, una comèdia escrita i dirigida per Carmen Marfà i Yago Alonso, estrenada ara, a la Sala Flyhard, en cartellera fins al 2 de juliol.

Els protagonistes són el Víctor, l’Alba i l’Arnau (Albert Triola, Gemma Martínez / Sara Espígul i Biel Duran), tres germans que ronden la trentena i viuen a Barcelona. Són de la generació del Casiotone (què guai, què guai!, canten els Antònia Font). Més tard, amb la precarització laboral, amb l’enganyifa de la meritocràcia universitària, s’han convertit en una generació indignada, desorientada.

La posada en escena és d’allò més íntima i realista, gairebé seiem en una butaca del mateix pis del Víctor, on transcorre la trama. Les dimensions reduïdes de la Sala Flyhard hi contribueixen. Aquesta proximitat juga molt a favor de l’obra, l’espectador hi entra a l’instant. També s’hi suma el fet que, malgrat les 512 ovelles, les vides dels personatges, les seves preocupacions, són, per generació, les nostres.

La interpretació dels actors té la gran virtud de, malgrat el to còmic, defensar uns personatges reals, polièdrics. Amb tot, en algun moment hi ha un excés de gags i situacions còmiques que se solapen. Però, per als escèptics de les comèdies, no patiu. Ovelles va més enllà de ser només una comèdia.

Què fer quan allò que pensaves que era la vida s’ensorra, sense ni tan sols haver-se acabat de construir? Marxar al camp a cuidar ovelles? Reinventar-se? Si això són preguntes que us remouen, aneu a veure Ovelles. A més de reflexionar-hi, acabareu rient-vos de vosaltres mateixos.

PD: Si algú, després de veure l'obra, s'anima a marxar al camp a cuidar ovelles, té una opció. A milanuncios en venen 500, divisibles en packs de 150. És probable que siguin tres germans, preguntant-se què fer-ne.

David Jou @DavidDovlatov