Ovelles

Teatre

informació obra


Direcció:
Yago Alonso
Dramatúrgia:
Yago Alonso
Intèrprets:
Biel Duran, Albert Triola, Sara Espígul/ Gemma Martínez
Escenografia:
Elisenda Pérez
Vestuari:
CARLOTAOMS
Il·luminació:
Xavi Gardés
So:
Xavi Gardés
Producció:
Flyhard Produccions S.L.
Sinopsi:

- De tots els animals de granja que podíem heretar, les ovelles són les que més em molen.

- Sí, són com abraçables.

El Víctor, l’Alba i l’Arnau, tres germans de Barcelona, es troben per decidir què fer amb una insòlita herència. Però aviat s’adonaran que el que semblava un regal caigut del cel pot capgirar la seva realitat. Aferrats a unes vides que no els satisfan, s’enfrontaran a una decisió que posarà a prova la seva relació de germans.

Ovelles reflexiona, en clau d’humor, sobre la frustració d’una generació molt marcada per la crisi. De com fer front a la decepció i de la permanent necessitat de reinventar-nos. Perquè, realment, voler és poder?

Finalista en la categoria de Petit format als Premis de la Crítica 2018

Crítica: Ovelles

04/07/2018

Una herència un pèl emmetzinada

per Cèlia Ventura

Ovelles Sala Flyhard, 14 de juny de 2018

L'herència d'un parent llunyà que ningú acaba de recordar però que ens farà ric. Ben bé com que et toqui la loteria. Fins que aquesta es torna realista i de sobte t'adones que regals així no cauen del cel i ja està, que res és tan fàcil. Això és el que passa als germans d’aquesta obra quan hereten un ramat nombrós d'ovelles. El més fàcil sembla ser vendre-les a un preu considerable però no és una opció. Arribats a aquest punt què cal fer? Pagar a un pastor perquè les cuidi? Fer-les desaparèixer misteriosament? Que algun dels tres germans pugi al poble a cuidar-les? És complicat.

Els personatges són el Víctor (Albert Triola), l’Alba (Gemma Martínez o Sara Espígul, jo vaig veure la primera) i l’Arnau (Biel Duran) (recomano que clickeu aquí per conèixer-los una mica millor). Cada un està en una situació concreta i viu en un món diferent (potser per això tenen registres diversos) però tenen en comú (a part de l’herència de les ovelles) que estan desenganyats perquè aquest no és el futur que els havien venut. Que ens venen. Els repartiment ens obra la porta de la casa del Víctor per viure aquesta conversa tan natural, familiar i amb molts moments touchy. Perquè quan el tema que havia d’arreglar-los la vida es converteix en un problema més aleshores surten rancors del passat, moment compartits, secrets mal guardats i una infantesa plegada. Serà en aquests instants més melancòlics on trobarem referències amb les que els gran connectaran (com el gran Cinexin que encara guarden els meus pares) però a la vegada l'obra és actual i no deixa d'enfrontar-se als problemes i beneficis del moment, de manera que també tindrem referències pels més joves (si fins i tot trobarem un live streaming de les ovelles!).

Així doncs "ovelles" a la Sala Flyhard és una obra tendra i íntima, que riu i s’enriqueix de l’actualitat i que no deixa de reflectir els dilemes de tota una generació i més enllà.

PS: recalco la idea del David en la seva crítica i a més m'agradaria afegir que jo hi veig possible una solució alternativa que seria que els germans posessin l’streaming de les ovelles a internet. La gent realment paga per veure aquestes coses! Sinó mireu aquest canal noruec que ja han fet un programa d’hores on només surt el foc crepitant, un viatge en tren o gent teixint (NO és broma).

Cèlia Ventura @soctastaolletes