Quan s’ajunta molta gent per fer alguna cosa, normalment és divertit. Els grups estan carregats de plaer, de poder i d’exclusió. És inevitable. I sentir plaer és divertit, exercir el poder és divertit i excloure altres també és divertit. Així que hi ha molt gaudi en tot això. A Nation Is Born In Me és una exploració de com aquests elements treballen entre ells per enfortir-se.
Però també és el producte d’una obsessió personal per fer alguna cosa que encaixés perfectament amb la trobada entre l’intèrpret i el públic. Una cosa que tingués una forma irreemplaçable. Una cosa esmunyedissa a la mirada i confusa per a l’enteniment. Una cosa que desactivés qualsevol resistència. Una cosa contra la qual no es pogués lluitar. Una cosa per la qual valgués la pena rendir-se. Una cosa que arribés per quedar-se. Quan vaig començar a barrejar totes aquestes coses amb el meu gust pel teatre, em va alleujar veure que estava en el bon camí.
Tot això realment ens estava afectant. No hi havia manera de sortir. A mesura que tot avançava vaig deixar de preocupar-me pels altres, Qui era jo per pensar que podia canviar alguna cosa? Hi havia dolor i ràbia i es respirava tristesa, però més que res era una sensació de derrota. Vaig començar a definir més els meus propòsits. Em vaig dir: ‘Si de veritat vols canviar alguna cosa, involucra molta gent. I sobretot assegura’t d’estar al comandament. Una energia estava naixent dins meu’
A nation is born in me Festival TNT - 28 de setembre del 2018 [caption id="attachment_3062" align="aligncenter" width="226"] (C) Sarah Daumerie[/caption]
A nation is born in me és l'última peça de Soren Evinson, co-producció del TNT que va guanyar el premi del vot del públic al GRUA el passat setembre del 2017 dins el festival TNT. La peça ha estat creada al llarg d'un any sense dubte molt ben aprofitat, ja que ens trobem davant d'un muntatge exigent i amb un gran sentit de l'humor.
A nation is born in me sembla parlar de l'ambivalent relació entre la massa i l'individu i com aquesta es pot convertir en nacionalisme. Ens parla de com els grups es construeixen basant-se en la diferenciació en vers l'altre, basant-se en l'exclusió del que és diferent de nosaltres. En una paraula: Odi. Ens trobem davant d'una peça marcada per la ironia i portada al grotesc més surrealista. Però també hi trobem moments de gran bellesa que arriben a emocionar contra tot pronòstic. Perquè el poder està ple de bellesa i els himnes emocionen, però també poden ser la veu de l'exclusió.
Soren Evinson genera una trobada íntima entre l'intèrpret i el públic, se'ns mostra despullat, sense artifici i no es reserva ni un gra de sí mateix per regalar-nos plaer i rigorositat tècnica que, pel meu gust, són una gran combinació.
L'espai sonor creat per Daniel Papell i l'únic objecte que apareix manipulat, creat per Charlie Hope són una part imprescindible per aquest muntatge. A A Nation is born in me tot està mil·limetrat, fins al punt que el so i l'objecte únic han estat concebuts en paral·lel a la creació de la peça. Aquesta aposta per construir tot alhora dona particularitat a cada detall i unitat.
Al final res és clar, res és fàààààààcil. Perquè qualsevol moviment que agrupi persones estarà marcat per l'ambivalència. A Nation is born in me es podrà veure a l'Antic teatre a finals de novembre i jo, segur, hi tornaré.
Meritxell Caralt Soto @TxellCaralt