“El destí pot posar la teva vida en joc a una sola partida; moure fitxa és l'única cosa que et queda per guanyar… o perdre”.
Després de l'èxit obtingut al Teatro de la Abadia de Madrid, on es va haver de prorrogar les representacions, Silvia Marsó i la seva companyia, estrenen a Catalunya, 24 hores de la vida d'una dona l'espectacle musical basat en la novel·la del prestigiós escriptor austríac Stefan Zweig.
Aquesta adaptació teatral dirigida per Ignacio García conjuga la música original del rus Sergei Dreznin i la dramatúrgia dels autors francesos Christine Khandjian i Stéphane Ly- Cuong.
Acompanyats en directe per una orquestra de cambra dirigida per Josep Ferré, els actors catalans, Silvia Marsó, Marc Parejo i German Torres, ens conduiran fins a la Costa Azul, el Casino de Montecarlo, la Riviera i l'antiga Viena… endinsant-nos en una historia emocionant, tòrrida, trepidant, amb uns personatges carregats de força, que es debaten entre el be i el mal, entre la moral i les més profundes passions… i viure aquest remolí emocional que amb prou feines dura vint-i-quatre hores, però que transforma als protagonistes per sempre.
24 hores de la vida d'una dona ONYRIC Teatre Condal, 7 de novembre de 2018
Sílvia Marsó es mou pels diaris i les teles catalanes com el que és, casa seva, tot i que fins ara no hi ha pogut actuar. Aprofita el tot just estrenat espai Onyric per portar l’obra "24 hores de la vida d’una dona", que ja ha rodat per l’estat espanyol i aquí arriba en català (traducció de Roser Batalla). Així doncs, l’actriu fa un salt amb valentia, talent i ganes, portant-nos aquesta història basada en la novel·la de Stefan Zweig.
Amb un narrador amb tocs del geni d’Aladdín o el mestre de cerimònies de Cabaret (Germán Torres), anirem descobrint la jugada del destí en 24 hores a la vida de la Senyora C (Sílvia Marsó). Aquesta, una aristòcrata d’edat més avançada que ja ha format al seva família, coneix a un jove aristòcrata ludòpata (Marc Parejo) i damunt de l’escenari veiem el seu gran debat ètic. L’amor té edat? Realment és capaç d’abandonar tot el que té al darrere (i tot el que la gent diria) per seguir cegament aquest sentiment? Aquest debat no serà tant expressat amb monòlegs sinó a través de la música i el ball, acompanyats de músics en directe.
Definitivament aquesta obra parla del tema de les relacions entre gent de diferents edats però crec que és essencial veure també el gran rol de la ludopatia que hi ha. Al cap i a la fi el gran enemic de la parella no és l’edat, el temps ni la societat, sinó el joc. Tot i que la novel·la en la que es basa el musical sigui de principi dels segle vint no es pot negat que la temàtica tractada (tant el tema que l’amor no té edat com el de la ludopatia) no ha passat de moda.
Cèlia Ventura @soctastaolletes