Aquella nit

Teatre

informació obra


Sinopsi:

L'Helena és una advocada de divorcis, embolicada de fa temps amb un home casat. El Bob malviu fent feines il·legals, i ha deixat enrere, ja fa temps, els seus plans per ser escriptor.

Després de conèixer's en un bar, tots dos viuran un cap de setmana de transformació, que canviarà les seves vides per sempre. Unes vides que, com molts de nosaltres, tenen com a rerefons constant la ciutat, un bosc on ens podem perdre, però també ens podem trobar, com també passa a "Somni d'una nit d'estiu".

Aquí, tai i com passa a la comèdia de Shakespeare, el Bob i l'Helena, descobriran que el que creuen que volen i el que realment volen, són coses completament diferents.

Crítica: Aquella nit

22/01/2020

Aquella nit

per Quelot Martín

Aquella nitLa Villarroel, 19 de gener de 2020

(c) La Villarroel

A vegades la vida ens desespera, a vegades ens deixa tirats, a vegades és un sense-sentit absolut i a vegades tindries ganes d’engegar a pastar tot i ser lliure. Qui diu que no podem?

Aquests dies a La Villarroel hi tenim “Aquella nit”, una obra dirigida per David Selvas que se’ns ven inicialment com una mena de comèdia romàntica pseudo-musical. Si i no. Més que comèdia romàntica jo la qualificaria de comèdia vital; dos personatges atrapats en la seva vida, plens de frustracions i arrossegats per la societat que estan més aviat fins els collons de tots els corsés que els han posat i pateixen d’una certa nostàlgia cap a un eteri “hauria”. Diguem-li, per què no, una aguda i esbojarrada crisi dels 40 o de qualsevol altre moment.

Paperàs sens dubte de tots dos protagonistes, a ell (Ivan Massagué) li va el personatge que ni dissenyat a mesura, mentre que ella (Marta  Bayarri) no deixa de sorprendre mentre va traient més i més suc i força del seu personatge. A toc de musical intermitent i un escenari que sembla que s’hagin trobat allà més que no pas hagin dissenyat, potser com les seves vides, tots dos ens portaran per la boja història del moment en que un es cansa o simplement no pot/vol seguir amb el que li ha tocat. El toc de musical el posaran juntament amb Aurora Bauzà i  Pere Jou, els músics encarregats d’acompanyar-los en aquestes transformacions.

Transformacions que no veurem en l’escenari, que es mantindrà simple i constant durant tota la obra. I no ho dic pas com a tret negatiu, la utilització momentània d’altres recursos (càmeres i pantalles, fum o fins i tot màquines de gimnàs) només serviran com a xoc temporal en una posada en escena molt honesta en la que ens portaran d’un lloc a l’altre vívidament i sense cap mena de problema.

Amb tot jo diria que aquesta és una molt recomanable proposta per a qui tingui ganes de riure i mirar amb una mica d’ironia la vida.

Quelot Martín@Quelcom_