L'Helena és una advocada de divorcis, embolicada de fa temps amb un home casat. El Bob malviu fent feines il·legals, i ha deixat enrere, ja fa temps, els seus plans per ser escriptor.
Després de conèixer's en un bar, tots dos viuran un cap de setmana de transformació, que canviarà les seves vides per sempre. Unes vides que, com molts de nosaltres, tenen com a rerefons constant la ciutat, un bosc on ens podem perdre, però també ens podem trobar, com també passa a "Somni d'una nit d'estiu".
Aquí, tai i com passa a la comèdia de Shakespeare, el Bob i l'Helena, descobriran que el que creuen que volen i el que realment volen, són coses completament diferents.
Aquella NitLa Villarroel, 5 de febrer de 2020
Vibra la Villarroel amb una historia d’amor poc convencional però que convenç, i molt, a l’espectador. Potser és la cura amb que David Selvas ho ha dirigit o potser son les espectaculars interpretacions d’Ivan Massagué i Marta Bayarri que fan que Aquella nit sigui única i se n’hagi de parlar.
Destacar que durant tota la funció, i tal com anuncien a la publicitat, “Aquella Nit és una obra de teatre amb cançons”. Això implica que hi ha una parella de músics, Aurora Bauzà i Pere Jou, que acompanyen als dos protagonistes durant tot l’espectacle i acompanyen les cançons que s’intercalen al llarg del text. Aquest és el primer punt fort del muntatge, que li dona un aire informal i divertit però a la vegada molt tendre i proper.
El segon punt fort és el contingut del text, del dramaturg i director escocès David Greig. Es tracta d’una trama molt divertida, curiosa i entretinguda, que els personatges ens expliquen en tercera persona com si ells no fossin realment els qui ho van viure en el seu moment. Sigui com sigui, l’Helena, advocada de divorcis, i el Bob, delinqüent, es troben en un punt on a tots dos se’ls ha escapat el control de la seva vida de les mans. Coincideixen Aquella Nit en una vinoteca i troben l’un en l’altra una manera d’escapar de la crisi dels 40 en la qual estan immersos. Cap dels dos sap molt bé com gestionar-ho, però saben que volen i necessiten canviar.
El conjunt fa que l’espectacle mantingui un ritme molt bo, encara que cap a la meitat la trama sembla estancar-se una mica. Tot i així, això no es fa rellevant degut al vincle que es crea amb els personatges i gràcies a la dinamicitat que tenen la resta de les accions.
Si voleu passar una estona tendra i divertida o si no heu vist mai les bèsties que son l'Ivan Massagué i la Marta Bayarri damunt d'un escenari, teniu fins el dia 7 de març per apropar-vos a la Villarroel.
Maria Pujol Cortada@mariapuco