Clara Peya , Ariadna Peya , Helena Gispert, Marc Vilajuana
Direcció:
Clara Peya, Ariadna Peya
Il·luminació:
Jordi Berch
So:
Carles Bernal
Vídeo:
Kiku Piñol
Sinopsi:
A través d'un poemari en viu, una selecció personal de poemes de dones, fem visible el procés de destrucció del nostre propi cos per ser l'altra. Amb les seves paraules contestem allò que s'ha establert culturalment com a canònic. Posem els nostres cossos en relació amb la matèria. Qüestionem el desig a través de la música. Ajuntem els cossos per celebrar que tenen gana. Aquest espectacle forma part de «Clàssics, Festival d'Arts Contemporànies i Pensament».
Les Impuxibles és un projecte de Clara Peya i Ariadna Peya, fusió artística d'una pianista i d'una ballarina. La companyia barreja llenguatges en una recerca que uneix música i moviment amb altres disciplines artístiques, construïnt un llenguatge propi amb la col·laboració constant de nous creadors i universos artístics. El compromís social ha fet créixer dins la companyia la necessitat de fer servir l’art com a altaveu de denúncia i canvi social posicionant-se en una política d’igualtats.
Cosa/ Cos. La bellesa subvertida. CCCB, Festival Clàssics, 20 d'octubre.
Festival Clàssics
El Festival Clàssics s’estrena aquest any amb la intenció d’explorar la manera en què les preocupacions de la cultura clàssica segueixen vigents, encara ara, en el nostre dia a dia. Tenint en compte això, potser pot semblar difícil, d’entrada, imaginar que l’estil de Les Impuxibles encaixi dins el concepte de la programació. Però és precisament per a això que el fet que la companyia hagi estat escollida per inaugurar el festival és un gest clar de l’organització, gairebé una declaració d’intencions: aquesta primera edició parlarà de la bellesa, sí, però per tal de poder-ne parlar bé començarà deconstruint-la; analitzant-ne el procés de construcció i els seus mecanismes interns en comptes d’entendre-la com a veritat absoluta.
Cosa/ Cos és una peça de dansa poètica amb música en directe que explora la relació d’una mateixa amb el seu propi cos, element que Les Impuxibles defensen com a polític i com a eina de creació, de transformació i de trencament amb el propi cànon que encasella. En una coreografia que combina la duresa amb la poesia, les ballarines es troben en un estat de lluita constant. A través d’una dansa extremadament física aconsegueixen representar un procés que va des de la creació de la consciència del cos fins al trencament amb els cànons de bellesa. El trencament, fins i tot, amb les limitacions establertes a través de la construcció del gènere en termes binaris.
Una llum blanca i elèctrica emmarca l’acció entre la foscor del hall del CCCB. L’escenari quadrangular el limiten quatre objectes: un torn de fang, una màquina de cosir, un bloc de gel i un piano. Aquests quatre elements serveixen per exemplificar el diàleg existent entre el cos i aquesta bellesa impròpia fruit d’un cànon regulador. A més, els quatre són tractats en pla d’igualtat, com si tots fossin instruments musicals, en un gest que amplia el debat sobre els límits de la bellesa portant-lo fins al camp de l’expressió artística.
La successió d’idees sobre la qual les germanes Peya i la Judit Colomer estructuren la seva peça cosa/ cos és simple i directa: se’ls demana parlar de la bellesa, concepte que elles entenen a través d’un cos que adopten com a eina artística i política. Entenent que els discursos de bellesa s’apliquen sobre els cossos per dominar-los, la proposta es centra en el cos mateix per defensar-lo com a element de resistència.
El cànon. La bellesa. El cos. Estímul de transformació radical de la manera de percebre. Percebre el cos. Ficar-hi el cos. Un espai sonor màgic, una coreografia contundent. Poesia atacant transversalment aquesta peça. Una proposta estètica, conceptual i reivindicativa construïda des de la sensibilitat i des de la necessitat de que es produeixi un canvi en la manera que tenim de mirar el món.
