Frankenstein
TNC, 13 de febrer de 2018
A la Sala Gran del TNC es podrà veure fins el 25 de març l'adaptació que Guillem Morales ha fet de Frankenstein, la brillant novel·la de Mary Shelley que tot just fa dos-cents anys que va ser escrita. Joel Joan és l'encarregat d'encarnar la bèstia creada pel Dr. Víctor Frankenstein, interpretat per Àngel Llàcer. Dos actors que, juntament amb Lluís Marco, Magda Puig, Albert Triola, Pere Vallribera i Alba De la Cruz, es posen a les mans de Carme Portacelli, directora de renom que ha dirigit nombroses obres i no és pas la primera vegada que ho fa al TNC; entre d'altres coses és fundadora de la Factoria Escènica Internacional que enguany celebra el 10è aniversari.
El clàssic de Frankenstein ens relata com l'ambiciós científic Víctor Frankenstein, colpit per la mort de la seva mare, es passa anys tancat al laboratori per fer realitat l'anhel de revifar éssers mitjançant la ciència. És així com aconsegueix l'elixir de la vida fent viure una criatura cosida a partir de diferents trossos de cadàvers i acaba creant un monstre del qual fugirà desesperadament. Àngel Llàcer encara el complicat paper de posar-se a la pell d'un personatge més obscur del que sembla. Qui és veritablement el monstre? Perquè aquell que per fora en té l'aparença, per dins és ple de bondat. Joel Joan fa una feina titànica per desfer-se de la seva persona i de tot allò inherent a la condició humana tornant a començar de zero, per fer funcionar un cos que és com una espècie de màquina que cal lubricar, ensenyar, domesticar des de dins, i ho fa gràcies a un espectacular treball corporal digne de veure.
L'obra s'enceta amb un espai fosc, en un cantó hi ha il·luminada una butaca sobre la qual hi penja una làmpada de llàgrimes de ben amunt. El suport d'unes projeccions de boira enmig d'una sorollosa tempesta ajuden a crear una atmosfera tenebrosa; és el preludi del que estem a punt de presenciar. S'aprofiten bé els recursos que permetran fer aparèixer enmig de l'escenari, ja a l'inici, una impressionant màquina d'on sortirà el monstre. L'escenografia comptarà també durant gran part de l'obra amb un llac que ocuparà un bon tros d'escenari, l'utilització de l'aigua serà rellevant en alguna escena però en general el llac està poc explotat. A la part frontal de l'escenari hi ha una cinta transportadora que ajudarà a donar ritme i determinats efectes visuals en alguns moments, mentre que en d'altres l'artifici en si pot arribar-nos a despistar més que no pas fer-nos entrar en la història.
Cal remarcar la feina de caracterització de Laura Pérez i Carla Casals que requereix una hora i mitja de maquillatge tan sols per al personatge del monstre. L'obra que dura 2 hores i 20 minuts amb una pausa intermèdia, té un bon ritme i no hi ha temps per a l'avorriment. Diversos actors fan més d'un personatge, Lluís Marco és el més destacat en aquest aspecte ja que fa de l'entrenyable De Lacey, el mestre cec de la bèstia, i de pare de Víctor a parts iguals. M'agradaria destacar la veritat de Magda Puig en el paper d'Elisabeth, la promesa de Víctor Frankenstein.
És un macro muntatge que ens qüestiona sobre la diferència entre el bé i el mal, fins a quin punt és a les nostres mans que les intencions inicials que tenim s'acabin torçant i allò que consideravem fer el bé esdevingui destructiu per a nosaltres o per aquells que ens envolten. I una pregunta queda suspesa en l'aire: Podem desafiar la natura? Aquesta natura que, tal com diu Frankenstein, és indiferent al dolor, a la crueltat...
Joana Cortils
