Othelo

informació obra



Intèrprets:
Justina Grande, Hernán Franco, Martín López, Jordi Andújar
Escenografia:
Jorge Pastorino
Il·luminació:
Jorge Pastorino
Vestuari:
Gabriel Chamé
Autor:
Pau Plana
Sinopsi:

“Siempre Shakespeare. Lo cómico es trágico y tan trágico que es cómico, o lo que somos capaces de hacer por odio y celos”. 

Cuatro actores, especialistas en el teatro físico, el clown y el burlesco, interpretan la famosa tragedia de William Shakespeare, Othelo

En una puesta totalmente despojada de realismo cotidiano, el juego físico y el verso blanco del maestro inglés se enfrenta y se complementa en un lenguaje lúdico, hilarante y absurdo. Respetando el texto de Othelo, su poesía, y tensión dramática, ahondo en las intenciones de los personajes a través del gag cómico, generando una ironía siniestra en la tragedia. Investigo, sin solemnidad, la relación entre lo trágico y lo cómico, como claves del teatro clásico y contemporáneo. 

Othelo es actual y me cuestiona sobre: el amor la lealtad, el racismo, la ambición, la violencia doméstica, envidia, celos, frialdad científica y o, creencia sanguínea. ¿Qué es para nosotros un negro, un mentiroso, y la venganza?. 

Othelo es un espejismo maléfico en el que acercándote no ves más que arena. O tu propia tragicomedia.

Gabriel Chamé Buendía

Crítica: Othelo

16/06/2018

Clàssic Shakespearià + Mestres del Cos = Othelo

per Maria Cambil

Othelo Teatre de Salt, 11 de maig de 2018

Gabriel Chamé Buendia, dirigeix i adapta la tragèdia Othelo, text original de William Shakespeare. Tot un clàssic del teatre Isabelí, el qual, mitjançant la direcció de Gabriel, converteix l'espectacle en una comèdia. Acaba essent, concretament, una obra de text subjecta al teatre de cos, amb una forta olor al clown contemporani, del qual Chamé n'és mestre d'ençà que va crear la companyia d'investigació teatral El Clu del Claun, a Buenos Aires. Aquest director i actor ha dut  a terme diferents adaptacions de clàssics arreu de Sud Amèrica i Espanya, de la mà d'aquesta companyia i també d'altres, on adapta els textos i els porta al camp del teatre de cos. Ha adaptat anteriorment Les Criades, de Jean Genet o El Rei Lear de William Shakespeare, entre d'altres.

Es palpa l'essència del teatre argentí, fresc, lleuger i amb una gran importància del treball actoral. És més aviat minimalista pel que fa a l'attrezzo i el vestuari, un ambient creat pel codi teatral on, dins d'aquest codi, les llums i la posició d'uns cubs en col·locaven en un lloc o un altre. Han construït un Othelo on només fa falta l'essèncial i tot pot ser qualsevol cosa: un cub pot ser un banyador, una cullera o un telèfon. La màgia del teatre ila força de la imaginació del públic, vitals. Penso que és quelcom semblant a: "fem el que podem amb el que tenim, el més important és el treball actoral". Els tres actors i l'actriu ens expliquen la història de la manera més veritable, còmica i fresca possible, manejant el cos i la veu com purs experts i a un ritme dinàmic, encaixant versos shakespearians, fent que siguin tot peces del mateix trencaclosques, una equació amb diferents matisos de colors que creen un collage harmònic.

L'accent argentí, que de manera quotidiana ens pot semblar tan atractiu, és el mateix que ens ha de fer obrir bé les orelles al teatre per no perdre'ns res, tot i que és difícil perdre's en l'argument, ja que moltes imatges són transmeses a partir de l'eina corporal. Però no podem oblidar que entendre cada paraula és bàsic per no passar per alt cap detall de la trama. Tampoc podem oblidar que és Othelo, i els clàssics són extensos. Tot i dur un bon ritme i resultar fresc, si ets amant dels drames i el clown no t'acaba d'anar, potser et costarà una mica estar dins la història tota l'estona. Tot i això, val la pena pel fet que el text i el treball actoral estan molt ben trobats, l'adaptació del text i el do del cos.

En definitiva, si ets un amant dels clàssics shakespearians i t'agrada el teatre físic, amb aquesta obra faràs diana.

Maria Cambil @SraKetchup