Othelo

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Justina Grande, Hernán Franco, Martín López, Jordi Andújar
Escenografia:
Jorge Pastorino
Il·luminació:
Jorge Pastorino
Vestuari:
Gabriel Chamé
Autoria:
Pau Plana
Sinopsi:

“Siempre Shakespeare. Lo cómico es trágico y tan trágico que es cómico, o lo que somos capaces de hacer por odio y celos”. 

Cuatro actores, especialistas en el teatro físico, el clown y el burlesco, interpretan la famosa tragedia de William Shakespeare, Othelo. 

En una puesta totalmente despojada de realismo cotidiano, el juego físico y el verso blanco del maestro inglés se enfrenta y se complementa en un lenguaje lúdico, hilarante y absurdo. Respetando el texto de Othelo, su poesía, y tensión dramática, ahondo en las intenciones de los personajes a través del gag cómico, generando una ironía siniestra en la tragedia. Investigo, sin solemnidad, la relación entre lo trágico y lo cómico, como claves del teatro clásico y contemporáneo. 

Othelo es actual y me cuestiona sobre: el amor la lealtad, el racismo, la ambición, la violencia doméstica, envidia, celos, frialdad científica y o, creencia sanguínea. ¿Qué es para nosotros un negro, un mentiroso, y la venganza?. 

Othelo es un espejismo maléfico en el que acercándote no ves más que arena. O tu propia tragicomedia.

Gabriel Chamé Buendía

Crítica: Othelo

26/05/2018

Entre la tragèdia i la comèdia, Gabriel Chamé

per Laura Pujol

Othelo Teatre de Salt, 11 de maig de 2018

Entres al teatre i... “Aquí representaran Othelo?” –et preguntes–. “Amb aquesta escenografia veuré la famosa tragèdia de Shakespeare?” I sí, i l’espectacle comença. I comença amb el cent per cent d’energia. I no fan falta més de cinc minuts per arrancar el primer somriure del públic. I del somriure al riure i del riure a l’esclafir de riure i...

És que senzillament ens trobem davant d’un bon casament: el vers blanc, la poesia i la tensió dramàtica que ja té per si sol el text del mestre anglès s’ajunten i es complementen amb un llenguatge lúdic, absurd i burlesc. S’uneixen al teatre físic i al clown. I és justament el clown que fa d’ingredient màgic perquè gaudim d’un Othelo diferent. És el clown qui permet relativitzar les coses, qui crea complicitat, qui fa que el públic es relaxi i es mostri més comunicatiu. Gabriel Chamé despulla la complexitat shakespeariana i demostra que el clown és molt més que un llenguatge satíric o paròdic. I ho pot demostrar gràcies a tres actors i una actriu camaleònics, juganers i talentosos. Quatre professionals capaços de donar vida a múltiples personatges, recrear les ciutats de Venècia i Xipre i mantenir una energia desbordant des del principi a la fi. Quatre intèrprets que s’ajunten amb bones estratègies escèniques, com l’ús del vídeo en directe que ens permet veure en primer pla les cares dels personatges i apropar-nos, així, als seus secrets, enganys, confusions i pors.

Frenètic, viu, actiu, tràgic, còmic, hilarant, profund, irònic, dramàtic, tens, poètic, absurd, honest, simpàtic, dinàmic, clownesc, tràgic, còmic, tràgic, còmic, tràgic i... “ja està?, s’ha acabat?” –et preguntes–. “Acabo de veure la famosa tragèdia de Shakespeare?”

I dius “tragèdia” amb un somriure d’orella a orella.

Laura Pujol