Les feres de Shakespeare

informació obra



Adaptació:
Ariadna Pastor
Composició musical:
Ariadna Cabiró
Direcció:
Adrià Aubert
Intèrprets:
Laura Aubert, Lloll Bertran, Maria Cirici, Mariona Castillo, Ricard Farré, Laura Pau, Lluna Pindado, Arnau Puig, Jordi Vidal
Companyia:
T de Teatre
Autor:
Denise Despeyroux
Sinopsi:

Som a Pàdua, Itàlia, el 1594. El sol brilla i la foscor de l’edat mitjana queda lluny. L’home comença a sospitar que la terra és rodona, ha descobert Amèrica i fins i tot el clítoris. El progrés, l’art i la ciència envaeixen uns carrers pavimentats de nou. “La llibertat de Pàdua és universal per a tothom”, proclama el lema de la universitat local. Però entre escultures de marbre polit i cortines de seda fina, descobrim una societat ancorada en el passat, fonamentada en el patriarcat i els valors medievals. L’home és el centre i mesura de totes les coses. Quin és, però, el lloc de la dona?

Per poder trencar amb el paper que els ha tocat interpretar i erigir-se en allò que decideixen ser, a les dones només els queda una opció: desplegar la seva fúria. Aquesta és una història brutal sobre tres dones, Caterina, Bianca i Lucenzia, que a través de la seva intel·ligència, el seu valor i la seva determinació aconseguiran transformar el seu destí. Lucenzia es disfressa d’home i arriba a Pàdua per poder estudiar a la universitat. Bianca inicia un nou camí per descobrir la seva identitat. I Caterina es rebel·la contra un casament forçat i emprèn una lluita per alliberar-se del seu botxí.

La companyia barcelonina Els Pirates Teatre presenta la tercera adaptació d’una comèdia de Shakespeare després de Somni d’una nit d’estiu i Nit de Reis (o el que vulgueu). La música, la complicitat amb el públic, el dinamisme i un estil directe i sincer apropen els clàssics al públic actual. Fidels a la seva trajectòria i propers a la tradició del teatre anglosaxó, els actors i músics sorprenen els espectadors amb la seva versatilitat, entrega i alegria. Aquest cop, la dramaturga i traductora Ariadna Pastor i la compositora Ariadna Cabiró, donen la volta al clàssic l’Amansiment de la fúria, de William Shakespeare. És una reflexió punyent, divertida i necessària sobre la identitat, els rols de gènere, els anhels, els somnis, la raó i el coneixement. Això sí! Ara portada a escena des del punt de vista de les dones.


Crítica: Les feres de Shakespeare

18/07/2019

Com actualitzar un clàssic: un grapat de música i una cullerada de feminisme

per Cèlia Ventura

Les Feres de Shakespeare Onyric, 3 de juliol de 2019

Ben tornada Tastaolletes! Primera obra des que vas marxar el gener, no?

Així és, primera obra i tocava anar a veure als Pirates amb la seva nova adaptació de Shakespeare. L’any passat els vam veure amb tota la classe i vam fer aquest vídeo perquè ens va encantar, així que calia veure quina és l’última que han fet!

Una encertadíssima elecció! Jo des que vaig anar a la presentació de Les feres de Shakespeare que no podía pensar en altra cosa que no fos en el moment  d’anar a veure-la, i ara que finalment ha arribat… quina meravella! Opino que han fet una espectacular adaptació del text, i més tenint en compte que es considera una de les peces més masclistes de l’escriptor anglès. 

Doncs sí, la veritat és que em sembla fenomenal això. Amb el debat que hi ha actualment de si els clàssics són intocables o si es poden actualitzar jo crec que companyies com aquesta o els del Parking Shakespeare estan fent un feina excel·lent.

Indubtablement. De fet, l’adaptació que ha fet Ariadna Pastor de l’”amansiment de la fúria” per donar lloc a aquestes Feres de Shakespeare és un clar exemple de com els clàssics sí que s’haurien de poder tocar. S’han canviat de sexe alguns dels personatges principals, s’ha introduït el tema de la homosexualitat… 

I no només això sinó que a més tot i modernitzar Shakespeare l’art de la paraula queda allà, amb la marca seva que s’olora des de lluny! I per acabar d’amanir aquesta actualització… que no falti música!

Correcte, amb la gran feinada que ha fet Ariadna Cabiró, posant en forma de música el text i donant aquest toc tan especial que té aquest muntatge tan tendre i curiós. 

Sí, gran toc el de la música (molt fan del moment de la cançó de la classe ;)). I en directe, com cal. M’encanta que la mateixa Laura Aubert va agafant el cello de tant en tant i ens meravella. Amb els Pirates ja se sap que tothom fa de tot.

Si és que ja ho sabíem que els Pirates tenen una gran versatilitat: tots ells van canviant de personatges constantment amb una facilitat i naturalitat admirables. Al cap i a la fi són vuit damunt de l’escenari, tres nois i cinc noies, i s’ho empesquen per fer més d’un personatge o emplenar l’escenari fent d’ensemble… 

Tens raó, això acabat d’arrodonir amb un vestuari (Maria Albadalejo) no molt estrambòtic però el necessari per acompanyar la història i per entendre aquests canvis de personatges.

Sí, vestuari i escenografia son molt encertats i fan que, des del meu punt de vista, els Pirates es sentin còmodes i abraçats en fer aquest seu primer salt a una gran sala. Vulguis o no, ha de ser una mica complicat en una companyia tan genuïnament acostumada a menjar-se les sales petites, al cap i a la fi es fa una mica més fred.

Com a conclusió, anant a veure les feres de Shakespeare d’ Els Pirates vam passar una bona estona i vam riure amb acudits més actualitzats, felices de poder perdre l’antiguitat i el toc carca que a vegades tenen els clàssics.

Maria Pujol (@MariettaPuco) Cèlia Ventura i Gabarró (@soctastaolletes)