Les feres de Shakespeare

informació obra



Adaptació:
Ariadna Pastor
Composició musical:
Ariadna Cabiró
Direcció:
Adrià Aubert
Intèrprets:
Laura Aubert, Lloll Bertran, Maria Cirici, Mariona Castillo, Ricard Farré, Laura Pau, Lluna Pindado, Arnau Puig, Jordi Vidal
Companyia:
T de Teatre
Autor:
Denise Despeyroux
Sinopsi:

Som a Pàdua, Itàlia, el 1594. El sol brilla i la foscor de l’edat mitjana queda lluny. L’home comença a sospitar que la terra és rodona, ha descobert Amèrica i fins i tot el clítoris. El progrés, l’art i la ciència envaeixen uns carrers pavimentats de nou. “La llibertat de Pàdua és universal per a tothom”, proclama el lema de la universitat local. Però entre escultures de marbre polit i cortines de seda fina, descobrim una societat ancorada en el passat, fonamentada en el patriarcat i els valors medievals. L’home és el centre i mesura de totes les coses. Quin és, però, el lloc de la dona?

Per poder trencar amb el paper que els ha tocat interpretar i erigir-se en allò que decideixen ser, a les dones només els queda una opció: desplegar la seva fúria. Aquesta és una història brutal sobre tres dones, Caterina, Bianca i Lucenzia, que a través de la seva intel·ligència, el seu valor i la seva determinació aconseguiran transformar el seu destí. Lucenzia es disfressa d’home i arriba a Pàdua per poder estudiar a la universitat. Bianca inicia un nou camí per descobrir la seva identitat. I Caterina es rebel·la contra un casament forçat i emprèn una lluita per alliberar-se del seu botxí.

La companyia barcelonina Els Pirates Teatre presenta la tercera adaptació d’una comèdia de Shakespeare després de Somni d’una nit d’estiu i Nit de Reis (o el que vulgueu). La música, la complicitat amb el públic, el dinamisme i un estil directe i sincer apropen els clàssics al públic actual. Fidels a la seva trajectòria i propers a la tradició del teatre anglosaxó, els actors i músics sorprenen els espectadors amb la seva versatilitat, entrega i alegria. Aquest cop, la dramaturga i traductora Ariadna Pastor i la compositora Ariadna Cabiró, donen la volta al clàssic l’Amansiment de la fúria, de William Shakespeare. És una reflexió punyent, divertida i necessària sobre la identitat, els rols de gènere, els anhels, els somnis, la raó i el coneixement. Això sí! Ara portada a escena des del punt de vista de les dones.


Crítica: Les feres de Shakespeare

22/07/2019

Shakespeare en clau feminista

per Annie Pugnau

Les feres de Shakespeare Onyric - Teatre Condal, 10 de juliol de 2019 [caption id="attachment_4885" align="aligncenter" width="424"] Fotografia: Toni Márquez Fototeatre.cat[/caption]

Shakespeare és viu. Shakespeare funciona i si no funciona gaire, ja el fan funcionar. La companyia Els Pirates Teatre forma part del Festival Grec d’enguany amb una adaptació de L’amansiment de la fúria i ho fa amb un espectacle que es presenta segur i professional. La seva trajectòria, com a companyia, inclou dues comèdies adaptades de Shakespeare: Somni d’una nit d’estiu i Nit de Reis. Aquest repertori en el seu currículum els aporta certa experiència a l’hora de dur a escena obres del dramaturg anglès.

Si sou uns “modernets”  que penseu que Shakespeare ens queda lluny, no patiu, Els Pirates Teatre el fa actual; i no d’una forma supercial. Segur que si sou uns “modernets de ment bruta” és el primer que us ha passat pel cap. La companyia no es limita a vestir els actors amb roba contemporània o d’altres superficialitats que busquen innovar sense sentit, sinó que van directament al text.

Ariadna Pastor capgira el missatge final i el transforma tot fent una apologia en la defensa de les dones. Si en les tragèdies de Shakespeare mor fins i tot l’apuntador, en aquesta comèdia musical mor qui cal que mori per tal que tot funcioni bé. Ras i curt. Que qui mor? Res d’spoilers... haureu d’anar a veure l’obra.

Que sou dels que opineu que el text no es toca? No sigueu tan puristes i obriu la ment a aquest musical divertit i dinàmic que, tot i ser una adaptació del text de Shakespeare, o bé, una inspiració, manté l’esperit i les personalitats del monstre del teatre anglès.

Les veus de Lloll Bertran o Laura Aubert, entre altres, donen forma a unes configuracions musicals que van des de l’estil melòdic de Disney fins a l'agressiu  i sensual Chicago. Tot això en un escenari il·luminat intel·ligentment per tal de fer creure a l’espectador el que no és. El mateix escenari manté la capacitat mudable i transformadora que tant li agradava a Shakespeare.

I és que, en definitiva, la realitat, tingui la forma o essència que tingui, és mudable, es transforma i, sovint, es presenta davant els nostres ulls sota l’efecte de la disfressa. Shakespeare ja ens ho va ensenyar fa segles: siguem tots més vius i no ens deixem enganyar per les disfresses superficials del món. Altrament, si no podem evitar de caure en les urpes de l’escòria del món, aprenem a utilitzar la màscara a favor nostre per tal de combatre les injustícies amb astúcia.

Annie Pugnau @AnniePugnau