Cry babies

informació obra



Sinopsi:

Ficció en clau de fals documental que aborda la relació entre educació, societat i violència, situant el públic en la història d’una adolescent que protagonitza un episodi de violència al seu institut.

Cry babies és una ficció especulativa en clau de fals documental que aborda la relació entre l’educació, la societat i la violència. En un món ultrainfantilitzat i endolcit però a la vegada extremadament digitalitzat i subjecte al control, algú se surt de la norma: una adolescent protagonitza un episodi de violència al seu institut. Què porta una jove a la barbàrie? Quin nivell de responsabilitat en té la família, el centre educatiu, la tecnologia, els mitjans de comunicació, el polític que retalla en educació, la societat o ella mateixa? L’espectacle ens situa al judici d’aquesta jove on, a través de les presentacions de proves, se’ns narra el cas des de diferents punts de vista fent ús de multiplicitat de llenguatges. L’acció dramàtica ens col·loca dins la ment de l’executora a través dels seus diaris, que les actants interpretaran i exposaran al públic fent èmfasi en els diferents factors que van empènyer la protagonista a la violència. Com hem d’afrontar la violència juvenil com a societat?

The Followers Co. són una companyia col·lectiva de joves de Barcelona creada l’any 2018 per Andrea Monje i Laura Riera. 

Welcome to Siri’s Party 

va ser el seu primer espectacle, presentat en forma de 

work in progress 

al Rose Bruford Theater (2018, Londres) i al Festival Croquis 2019 (Sala Beckett). L’any 2019 el muntatge va guanyar la beca Bonnescèniques (Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison) i es va estrenar a l’Antic Teatre de Barcelona. Actualment l’espectacle es troba en gira. 

Cry babies

 (Kinètic-Parc Sandaru i coproducció amb Antic Teatre i Dansa Metropolitana) és la seva segona producció, on es plantegen fer un pas més cap a la recerca de nous llenguatges i l’elaboració de discursos contemporanis.

Crítica: Cry babies

15/03/2021

Voler cremar-ho tot

per Marta Duran

Cry Babies
Antic Teatre, 11 de març de 2021

La companyia THE FOLLOWERS ens proposa pensar els orígens de la violència. Una violència omnipresent, de tots cap a tots, quotidiana i difosa. Per a fer-ho, seguirem els passos de la Juana: una adolescent que està descobrint que el món és una merda, no hi ha cap tipus de futur i una persona a qui l’educació, els mitjans i la pressió social l’estan pressionant per totes bandes.

Tot i que la peça sigui ficcional i s'estructuri en clau de fals documental, és una obra que ressona i ens fa recordar i empatitzar amb quan érem adolescents. La incomoditat social, els canvis en el cos, l'entendre (o començar a sospitar) que el món era molt més gran i terrible del que mai havíem pensat... us en recordeu, de quan teníeu disset anys?

 


 El format és extremadament híbrid: monòlegs intercalats amb playmobils, algun meravellós número musical i molta interacció amb el públic hi conviuen de manera orgànica i efectiva. Les càpsules audiovisuals en format de videoblog personal son una de les meravelles d’aquest espectacle, que ens permeten mostrar a la Juana en la seva intimitat alhora que connectem amb ella.

 Aquesta obra és honestament molt refrescant: critica la violència sistèmica però ho fa sense capelletes ni 'bons contra dolents' i mai deixa de banda l’humor ni la connexió amb el públic. És Cry Babies teatre polític? Molt possiblement. I, si no ho és, com a mínim és el que a mi m’agradaria que fos. Necessitem més teatre on es parli d’allò que ens afecta en el dia a dia, un teatre per pensar entre totes en quina societat estem i cap a on volem anar. 

 Marta Duran
@mduranar