Cold Blood

Nous formats

informació obra


Autoria:
Jlien Lambert, Silvye Olivé, Nicolas Olivier, Michèle Anne De Mey, Jaco Van Dormael, Kiss , Txalo Toloza-Fernández
Text:
Thomas Gunzig
Producció:
Astragale asbl
Dramatúrgia:
Txalo Toloza-Fernández
Sinopsi:

Mans que ballen o cinema coreografiat en directe. Set vides diferents en una microdansa a l’escenari que es fa gegant a la pantalla.

Cold Blood és un viatge cap al més subtil. Una aventura que es troba entre la microdansa i el cinema, creada pels artistes belgues Jaco Van Dormael i Michèle Anne De Mey. El cineasta i la coreògrafa duen a terme una pel·lícula en directe, al mateix teatre, amb els dits de les mans com a protagonistes i enriquits pel text de Thomas Gunzig en el qual es poden reconèixer influències de Ravel, Schubert, David Bowie i Janis Joplin. Set vides com a protagonistes d’un viatge poètic ple d’incògnites i descobriments visuals sorprenents.
Cold Blood, que es podrà veure a Terrassa en català, arriba després de l’èxit mundial que aquesta companyia ja va assolir amb l’espectacle Kiss & Cry (2011) i que ja van veure més de 100.000 espectadors.


Crítica: Cold Blood

11/10/2018

De la mort, poesia

per Joana Cortils

Cold Blood TNT. Teatre Principal, 29 de setembre de 2018 T'has imaginat mai com serà la teva mort? Has pensat que podria ser una mort absurda de les que surten a la penosa llista de morts totalment evitables? Cold Blood ens presenta set possibles maneres de morir però ho fa amb tanta delicadesa i humor que arriba a ser agradable el que se'ns explica. Sens dubte Cold Blood és un dels espectacle més destacats de la programació del TNT d'enguany. Una creació col·lectiva de Kiss & Cry, dirigida per la parella belga Michèle Anne De Mey (coreògrafa) i Jaco Van Dormael (cineasta) amb textos de Thomas Gunzig. A la vista del públic i omplint tot l'escenari un desplegament de maquetes per recrear diferents ambients que s'aniran amplificant a la gran pantalla que ocupa la meitat de l'escenografia cap amunt. De fons, una veu en off retransmet les diferents històries amb tràgic final, totes elles relatades amb ironia i humor que ens ajuda a digerir-les. Així doncs, en tot moment podem veure com els artistes treballen entre maquetes i càmeres en el que esdevé una espècie de laboratori d'art on les mans prenen tot el protagonisme, sinècdoque preciosa dels diferents personatges. La destresa dels actors i la sensibilitat i expressivitat que tenen fa que puguem veure perfectament els estats d'ànim per on passen aquestes mans fetes personatges. Tenim els actors a la vista i malgrat tot res és el que sembla quan entre en joc la gran pantalla. Una obra que ens fa pensar sobre la mort i valorar la vida perquè la mort és com la vida: no n'hi ha dues d'iguals. Tots els detalls pensats en una posada en escena que és alhora projecció cinematogràfica i, fins i tot, en alguns moments joc d'ombres en una paret lateral. Tota una sincronització de moviments per fer de la mort poesia. Joana Cortils