Porn Is On

Nous formats

informació obra


Autoria:
Marina Rodríguez Llorente, Ricardo Mena Rosado, Guillem Pérez Barbosa, David Fernández
Intèrprets:
Ricardo Mena Rosado, Guillem Pérez Barbosa, David Fernández
Direcció:
Susana Borderia
Producció:
Susana Borderia
Escenografia:
Blanca Anyón
Vestuari:
Blanca Anyón
Il·luminació:
Eva G.Alonso
Sinopsi:

La pornografia mainstream és aquella que es pot consumir de forma gratuïta per internet, convertida en un fenomen de masses. Més enllà del sexe en si, s’amaguen tot un seguit de connotacions significatives que parlen de qui som, del que ens agrada i també del que ens destorba, de com ens comportem, d’allò que ens mou i ens contradiu, de les ganes més enllà de les barreres morals.

Els creadors de Porn Is On es plantegen dubtes en referència al consum del mainstrean porn i la seva relació amb la identitat sexual de la nostra societat. A través del moviment, la paraula i el vídeo, creen un llenguatge que fusiona elements teatrals i cinematogràfics, per posar sobre la taula un tema que encara té molt per discutir.


Crítica: Porn Is On

29/11/2019

De l'anonimat a la vivència col·lectiva

per Jan Cabarrocas i Fernàndez

Porn is onSala La Planeta, 8 de novembre de 2019

Fotografia: Roger Rossell

No diré res de nou si dic que encara avui en dia el sexe és un tema tabú, i si el sexe ho és la pornografia encara més. Estem parlant d’un mercat que mou una quantitat immensa de diners i que genera una oferta impossible d’abastar. Ens trobem davant una de les indústries audiovisuals més grans i amb major nombre de consumidors, el que xoca amb el fet que es consumeixi generalment des de l’ombra. Possiblement és per aquesta manera de viure-ho en l’anonimat que es genera tant de misteri entorn aquest tipus de material, la fruita prohibida. Amb aquesta peça, Marina Rodríguez s’atreveix a abordar aquest tema preguntant-se quina visió dona del sexe la pornografia i com aquesta pot afectar-nos.

A través de diversos llenguatges, a Porn is on se’ns presenta de manera explícita la realitat de la indústria pornogràfica sense filtres, amb tota la seva duresa. Malgrat que el relat estigui carregat d’humor, es toquen temes com ara la fàcil accessibilitat a tot aquest material, les diferències de gènere i la dominació que s’exerceix d’un sobre l’altre o el pràcticament jurament que fa el consumidor en acceptar la ficció del porno com a realitat. En un món categoritzat per etiquetes com ara les de cornudos, colegiales, máquinas folladoras, secretarias, sexo fuerte o violación l’imaginari que es crea és clar.

El que resulta interessant de la proposta és el fet que això que generalment es viu individualment passi a ser vivència col·lectiva. La incomoditat amb què es viurà l’espectacle es fa evident des de l’inici en el moment que es projecta un vídeo-tutorial en que s’ensenya com fer una fel·lació, a la qual cosa el públic reacciona amb riures tímids que a poc a poc van creixent a causa de l’absurditat de la situació. A mesura que avança l’espectacle el discurs no deixa de pujar de to i, malgrat la ironia de la peça, la violència que caracteritza la major part de la pornografia va in crescendo.

Es tracta d’un espectacle que no pretén arribar a cap conclusió, donar respostes o alliçonar a l’espectador amb discursos morals. En ell, es presenta el consum pornogràfic amb naturalitat, plantejant dubtes sobre tot el que aquest promulga i les conseqüències que té a escala social. Tot i que podria anar molt més enllà, es tracta d’un discurs sense censura ni eufemismes que ens interpel·la directament, posant les cartes sobre la taula i passant-nos el testimoni.

Jan Cabarrocas@JanPicapiedra