Porn is on
Teatre Principal de Terrassa, 29 de setembre de 2018
Marina Rodríguez estrenà Porn is on l’últim cap de setmana de setembre dins del marc del Festival TNT, l’obra dirigida, cointerpretada i cocreada per ella mateixa amb la que va guanyar el concurs Caravana de Tràilers 2017 (concurs que forma part del mateix TNT). En aquesta excel·lent producció, Rodríguez també conta amb els actors Ricardo Mena i Guillem Pérez com a cointèrprets i cocreadors, que l’acompanyen fantàsticament. El resultat: l’obra que tothom hauria de veure ara mateix.
Porn is on és una crítica complexa, directa i intel·ligent a la pornografia mainstream i com aquesta ens crea una imatge distorsionada i grotesca del sexe i, sobretot, de la figura femenina, que no només afecta en profunditat a les nostres identitats sexuals sinó que revela moltes coses sobre el paper que adoptem dins la societat. L’obra comença amb una reflexió, feta per part de la mateixa Marina Rodríguez que es grava a sí mateixa en camisó, com fent-nos una confidència. Aquesta confessió pot semblar complementària, però constitueix la tesi sobre la qual es construeix la resta de l’espectacle: com la pornografia pot arribar a manipular la ment de la dona fins a inculcar-li la seva objectificació, camuflada com si fos el seu propi desig sexual. La sensació d’obtenir plaer de quelcom que, un cop hi reflexiones des de la distància, et produeix repugnància, és tan ben transmès per Rodríguez que és impossible no sentir el que ella sent. El paper que exerceix la dona en el sexe, totalment normalitzat però en realitat submís i fruit de la repressió, és alhora símptoma i fonament –com un peix que es mossega la cua– de tot tipus d’opressió masclista que continua sent intrínseca a la nostra societat.
Però no voldria delegar totes les virtuts de Porn is on a l’anàlisi lúcid i potent que serveix de base. L’obra s’estructura a través d’un seguit d’escenes que, tot i contenir text (i a vegades vídeo), romanen a la memòria de l’espectador més aviat com a imatges, totes enormement suggerents: algunes d’aquestes se’ns presenten tan còmiques que és inevitable riure; d’altres són impactantment explícites i crues, sense escatimar detalls per evitar que el públic més impressionable abandoni la sala; en algunes altres, el fàstic i el dolor de la Marina et son tan propers i intensos que literalment se’t remou l’estómac (almenys, si ets una dona). En un marge de temps curtíssim –tan sols 50 minuts– es despleguen un gran ventall de registres interpretatius, tots molt ben cohesionats entre ells. L’escenografia (a càrrec de Blanca Anyón) està formada per pocs elements, però que converteixen l’escenari en un espai versàtil, on es desenvolupen escenes increïblement diferents i provocadores. Per posar només un parell d’exemples: d’una banda, s’utilitzen dos bebès ninots molt ben articulats per simular actors pornogràfics gravant una escena de sexe; d’altra banda, veiem a l’actiu dutxant-se en silenci absolut, intentant-se treure la pintura negra amb la que li han pintat el cos a l’escena anterior, però sortint de l’aigua sense poder treure-se-la tota, sentint-se tan bruta com quan hi ha entrat. Personalment, aquest moment tan senzill em resultà molt més esfereïdor i angoixant que qualsevol dels altres moments més explícits.
Malgrat la delicadesa de la temàtica, la directora i performer ha aconseguit crear una obra sincera i complexa, que s’escapa tan de tòpics teatrals com conceptuals, creant un llenguatge escènic particular que transmet a la perfecció totes les emocions i idees que conté. I, per ser un espectacle trencador i d’alta qualitat, i per portar a la superfície problemes tractats com a tabús que afecten terriblement a la nostra vida quotidiana, aquesta és l’obra que tothom hauria d’estar veient ara mateix. Especialment les dones. Tot i que aviso que aquestes hi han d’anar mentalitzades: tot el que hi passa és tan real que és impossible no sortir-ne amb angoixa al cos.
Porn is on es representarà a l’Antic Teatre del 19 al 21 d’octubre.
Júlia Boixader
