AMNÈ(I)S(T)IA

Teatre | Dansa

informació obra


Coreografia:
Laura Neyskens
Direcció:
Laura Teresa Batllori Rodrigo, Judit López Torras
Dramatúrgia:
Laura Teresa Batllori Rodrigo, Judit López Torras, Florian Borchmeyer
Intèrprets:
Anna Maruny Castillón, Eleazar Masdeu García, Tamara Ndong Bielo, Martina Pérez Vilarasau, Elena Santiago García, Joana Maria Sureda Matamalas, Martina Tresserra Pi, Omar Tubau Canut, Jaume Forés Juliana, Júlia Santacana Vall
Autoria:
Édouard Louis
Sinopsi:

Aquest espectacle que fusiona teatre i dansa amb la televisió i el canal Youtube és especial. No tan sols perquè està inspirat pel director belga Chokri Ben Chikha. També ho és perquè és l’espectacle que surt del projecte IT Teatre. Una plataforma perquè els graduats de l’Escola Superior d’Art Dramàtic de l’Institut del Teatre participin en un muntatge professional vinculat a les formes teatrals contemporànies. Amb Ben Chikha s’ha treballat sobre la idea del silenci com a eina còmplice de la injustícia. El silenci per no parlar del passat més incòmode i dels vergonyants problemes del present, sobretot de la nostra incapacitat per entendre i acollir el pròxim.

Crítica: AMNÈ(I)S(T)IA

26/11/2018

De què serveix demanar perdó?

per Iris Llop

Amnè(i)s(t)ia: Say Sorry Sala Beckett, 8 de novembre de 2018 [caption id="attachment_3425" align="aligncenter" width="216"] Fotografia: Kurt van der Elst[/caption]

Quina responsabilitat tenim respecte les accions dels nostres familiars? Cal que demanem perdó, quan la societat els acusa? Amb aquestes preguntes formulades directament al públic es presenta Amnè(i)s(t)ia: Say Sorry, l’obra del dramaturg belga Chokri Ben Chikha que s’ha encarregat també de dirigir la posada en escena dels graduats en arts escèniques de l’Institut del Teatre.

Aquesta obra, que forma part del cicle de la Sala Beckett “Terrors de la ciutat”, ens parla dels conflictes no resolts de dues famílies: d’una banda, la relació de dos néts amb el seu avi belga col·laboracionista amb l’Alemanya nazi i amb el règim franquista i, d’altra banda, el patiment de tres germanes musulmanes per seu germà que ha marxat a Síria i que tothom assumeix que s’ha unit al Daesh.

Aquestes històries familiars se’ns presenten com a material d’un nou canal de Youtube “Say Sorry” (amb patrocinadors i anuncis inclosos) que es filmarà durant l’obra i que justifica així la ja habitual presència de càmeres sobre l’escenari. El to punyent de les preguntes i l’actitud agressiva dels entrevistadors però ens situen en un d’aquells programes sensacionalistes televisius de mitja tarda, que exploten el patiment i que busquen l’espectacle, sense tenir en compte el transfons de les històries. Aquesta dualitat entre projecte i la seva realització, entre el voler donar respostes a les reflexions proposades a l’inici, i l’excés i la provocació de com es porta a l’acció, fa avançar a batzegades l’obra, malgrat la qualitat de la proposta inicial.

La necessitat d’haver de demanar perdó és imposada al final als personatges i al públic com una solució catàrtica al garbuix de problemes plantejats i no resolts al llarg de l’obra. Potser per aquesta solució artificial, es té la sensació que s’han volgut portar a escena molts més temes dels que s’han pogut tractar.

Iris Llop @Fallen_Der_Welt