Sopa de pollastre amb ordi

Teatre

informació obra


Dramatúrgia:
Ferran Utzet, Llàtzer Garcia
Intèrprets:
Míriam Alamany, Màrcia Cisteró, Ricard Farré, Pol López/ Enric Cambray, Maria Rodriguez, Josep Sobrevals, Lluís Villanueva/ Óscar Intente
Escenografia:
Josep Iglesias
Il·luminació:
Guillem Gelabert
So:
Damien Bazin
Vestuari:
Annita Ribera
Caracterització:
Àngels Salinas
Ajudantia de direcció:
Mònica Molins
Producció:
La Perla29
Autoria:
Esteve Soler, Victoria Szpunberg i Txell Bonet
Sinopsi:

Ambientada a Londres i abastant més de vint anys, de 1936 a 1956, Sopa de pollastre amb ordi explica la història d’una família de classe obrera, els Kahn, en un món que canvia a tota velocitat. L’obra mostra com el temps erosiona, lentament i implacable, tot el que es troba per davant. La progressiva pèrdua de conviccions, somnis i ideals polítics, la passivitat i la negativitat davant les injustícies, es presenten en paral·lel a la desintegració de la família Kahn, cada cop més fragmentada i desunida. Seguint les vides de set personatges que un dia van lluitar junts per construir un món millor, Wesker exposa diferents posicionaments davant els ideals i la vida, però alhora construeix un fresc familiar enormement emocionant i colpidor cap el qual sentim una immediata identificació i tendresa.

Finalista a espectacle dels Premis de la Crítica 2018

Ferran Utzet finalista de direcció a Premis de la Crítica 2018

Màrcia Cisteró finalista a actriu principal dels Premis de la Crítica 2018

Lluís Villanueva finalista a actor de repartiment dels Premis de la Crítica 2018

Crítica: Sopa de pollastre amb ordi

19/03/2018

De reflexió assegurada

per Raul Coluche

Sopa de pollastre amb ordi Biblioteca de Catalunya, 14 de març de 2018 [caption id="attachment_1944" align="aligncenter" width="300"] ©Bito Cels[/caption]

Encara estic digerint la Sopa de pollastre amb ordi que se serveix fins al 15 d’abril a la Biblioteca de Catalunya. I jo que només volia entretenir-me.

Sobre l’escenari, una família amb fortes conviccions polítiques que han de fer front al pas del temps, com sempre, implacable. Ideals, en aquest cas comunistes, que poden perdurar o sucumbir depenent del grau d’implicació.

El repartiment és un valor afegit a aquest espectacle que amb el text ja té molt guanyat. Màrcia Cisteró sosté un personatge protagonista molt potent i sensible, i el que fa Pol López és de classe magistral. Tot i així, la direcció de Ferran Utzet posa en evidència el que pot ser una obra artesana i amb recursos. Dic artesana pel desplegament complex de moviment i escenografia, dinàmiques de teatre físic (menció especial a Marta Gorchs, l’assessora gestual), música en directe i enllaunada, canvis de vestuari i una il·luminació i so mil·limetrats. Elements que denoten treball previ de recerca o experimentació.

Em permetré dedicar aquest paràgraf als regidors i tècnics de la sala. Sense la seva perfecció tècnica no hi hauria espai per al goig artístic. Un espectacle no s’aixeca només amb visionaris. També cal gent que pugui posar en pràctica tècnicament cada idea plantejada.

Aquesta Sopa de pollastre amb ordi és una espècie de mirall on segur que tots ens podem arribar a mirar. Sense buscar l’alliçonament, la reflexió posterior està assegurada.

Raúl Coluche @RaulColuche