Golem

Teatre

informació obra


Vídeo:
Paul Barritt
Intèrprets:
Genevieve Dunne, Nathan Gregory, Philippa Hambly, Rowena Lennon, Felicity Sparks
Dramatúrgia:
Ben Francombe
Composició musical:
Lillian Henley
So:
Laurence Owen
Vestuari:
Sarah Munro
Producció:
1927
Direcció:
Josse De Pauw
Autoria:
Arnon Grunberg
Sinopsi:

El golem és una criatura fantàstica de la tradició jueva. 1927, companyia anglesa que des del seu naixement el 2005 ha fascinat el món amb el seu extraordinari imaginari teatral, agafa aquest vell mite de l’home de fang per recrear l’estètica de les avantguardes d’entreguerres, imaginari molt estimat per uns creadors que també senten una gran fascinació pel cinema mut. Golem és una hipnòtica novel·la gràfica –l’espectacularitat de l’element visual és marca de la casa– sobre un món futur distòpic on sembla imprescindible conviure amb un exèrcit d’esclaus. Aquesta faula és una producció aclamada arreu amb un aclaparador èxit des de la seva estrena a Salzburg i Londres.

Crítica: Golem

29/11/2017

De robots de fang i humans sense raonament

per Helena Xirgu
Golem El Canal, 4 de novembre de 2017
[caption id="attachment_1172" align="aligncenter" width="300"] Golem ©Bernhard Muller[/caption]

El Golem és un ésser de la mitologia jueva creat a partir del fang. Diu la llegenda que el rabí de Praga, Judah Loew, el va fabricar per defensar-se dels atacs antisemites que patia el gueto al segle XVI. El funcionament era molt simple: introduïes un paper amb l’ordre que volies que complís i el Golem obeïa. Però què passa quan aquesta massa de fang animada parla i influeix en les decisions dels humans? Aquest pregunta i la seva resposta és el plantejament de la companyia anglesa 1927 en el nou espectacle que presenten al Temporada Alta, Golem.

L’obra ens mostra un món distòpic on el protagonista, un home gris, sense aspiracions i destinat a seguir els mandats de la societat, decideix un dia comprar un Golem perquè l’ajudi en les tasques més bàsiques de la vida quotidiana. La trama, però, innova respecte la tradició jueva creant una versió 2.0 del Golem, com si fos una actualització informàtica que permet millorar el prototip base. D’aquesta manera, ens trobem davant l’enèsim debat homes versus robots o com els humans ens hem tornat súbdits de les noves tecnologies. A Golem, en Robert passa de no tenir cap necessitat a veure’s sobrepassat per la influència que exerceix el Golem sobre ell. El final, més propi d’un capítol de Black Mirror, ens deixa una sensació amarga al pit, d’angoixa i, alhora, de fascinació.

Des del minut zero els espectadors hem quedat abduïts per aquest futur fosc però fàcilment reconeixible gràcies a la representació que en fa la companyia. Suzanne Andrade i Paul Barritt han aconseguit crear una comunió perfecte entre l’actuació real – la dels actors i actrius que veiem dalt l’escenari – i la falsa, a través d’un decorat on es barregen il•lustracions i moviment, com si es tractés d’una novel•la gràfica gegant que recorda l’expressionisme alemany. A més, el toc de piano i bateria incessant que acompanya l’obra ens fa entrar en una espècie d’estat de trànsit sincopat, fent més real tota la vivència.

Tot i que pugui semblar una obra futurista, el seu plantejament és més actual que mai. En aquesta performance teatral els protagonistes no poden viure sense un Golem que els digui què els convé, quina roba posar-se o què comprar. Si això ho extrapolem a la nostra societat, hi ha alguna persona que podria sobreviure sense mòbil, per exemple? Se’ns creen unes necessitats innecessàries però que, una vegada les tenim, ja no en podem prescindir; exactament el mateix que li passa al pobre Robert. Fins i tot ell que volia fer música punk revolucionària acaba convertint-se en una peça del convencionalisme més mainstream.

Helena Xirgu